LLEIDA, 21 nov. (EUROPA PRESS) -
Les ordenances de l'Ajuntament de Lleida que multen la prostitució al carrer no han servit per eliminar-la i l'únic que han fet ha estat amagar-la així com penalitzar i criminalitzar la pobresa, segons l'estudi 'Polítiques criminalitzadora de la prostitució a Espanya' de les professores de Dret Penal de la Universitat de Lleida (UdL) i de la Rovira i Virgili (URV), Carolina Villacampa i Núria Torres, respectivament.
L'estudi, publicat en la revista 'International Journal of Law, Crime and Justice', assenyala que l'escassa efectivitat de les polítiques prohibicionistes es deu al fet que el seu objectiu principal és escombrar les treballadores sexuals dels carrers i la vies públiques, segons un comunicat de la UdL.
En declaracions a Europa Press, Villacampa ha explicat que les ordenances han servit per traslladar la prostitució a pisos, perquè prostitutes i clients negociïn "amb més rapidesa al carrer o a través dels balcons", i perquè les prostitutes hagin deixat de demanar ajuda en determinades circumstàncies a la Guàrdia Urbana.
La tasca assistencial que hauria d'obtenir aquest col·lectiu, segons recull les ordenances, no s'aplica quasi mai, i només una de les cinc prostitutes sancionades, entre les 20 que han participat a l'estudi, va rebre trucades d'una assistent social de l'Ajuntament, ha assenyalat Villacampa.
Per arribar a aquestes conclusions, les dues penalistes han presentat un estudi empíric a partir d'una enquesta a 79 treballadores sexuals entre 22 i 53 anys que exercien el 2011 a Lleida, entre les quals van seleccionar la vintena que ha participat activament en la investigació.
El comunicat de la UdL remarca que les ordenances implementades pel consistori del socialista Àngel Ros s'han viscut per les prostitutes com "purament repressius" cap al col·lectiu.
Els clients, apunten les penalistes, han rebut menys sancions que les prostitutes, i les ordenances ni tan sols han influït en l'actitud dels clients.
El que sí ha canviat és l'actitud de la policia municipal cap a les treballadores del sexe i d'elles cap als agents, als quals veuen com a controladors i no com a protectors, apunten.
L'estudi xifra en una vintena els ajuntaments d'Espanya que tenen ordenances similars, i recalca que l'únic efecte que han tingut ha estat repressor perquè, han assenyalat, la disminució de clients i preus cal atribuir-ho a la crisi.
Les treballadores enquestades, segons el treball de les dues penalistes, mostraven la seva disconformitat amb l'ordenança no només perquè els prohibís exercir al carrer sinó perquè no els ofereix una alternativa.
Villacampa i Torres proposen que, donada l'escassa operativitat que tenen les actuals polítiques prohibicionistes, s'adoptin polítiques de caràcter legal amb les quals, probablement no s'aconsegueixi l'objectiu d'eradicar el treball sexual, però com a mínim sí es dignificaran les condicions de les persones "que presten serveis remunerats de manera voluntària en aquest àmbit".
