Apunta que Gràcia, l'Hospitalet, Horta-Guinardó i Sant Andreu tenen una alta vida al carrer
CERDANYOLA DEL VALLÈS (BARCELONA), 10 (EUROPA PRESS)
Els investigadors del departament de Geografia i de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), Xavier Delclòs i Carme Miralles, han mapejat la vitalitat urbana de Barcelona i han apuntat que les zones allunyades del centre i els barris humils tenen un alta vida al carrer
Ho han fet a partir d'un índex d'anàlisi, el qual han anomenat Jane, fent servir fonts censals, cadastrals, sistema d'informació geogràfica a partir de sis variables, ideant un mecanisme que detalla tant els atributs de les ciutats tradicionals mediterrànies com els teixits urbans derivats de les lògiques modernes en la construcció de les ciutats, segons ha informat la UAB aquest dimarts en un comunicat.
Delclòs ha assegurat que l'índex Jane permet entendre que la manera de dissenyar i construir les urbs pot donar amb nivells de vida al carrer molt diferents i en el cas de la capital catalana, ha puntualitzat, "es poden trobar entorns amb una gran vitalitat urbana a zones perifèriques i barris tradicionalment humils", fora del centre de la conurbació, amb resultats que han indicat que un 23% del territori presenta una vitalitat alta i un 35% moderada, encara que hi ha un 25% baixa i un 17% nul·la.
El treball, que també s'ha inspirat en les tesis de l'intel·lectual i activista nord-americà Jacobs, ha marcat tres corredors de gran bullici, partint des del centre de Barcelona: un cap al barri de Gràcia, un altre a la frontera nord-est de l'Hospitalet de Llobregat i un tercer que se situa al nord, en els districtes d'Horta-Guinardó i Sant Andreu; a més apunta dues àrees fora d'aquests tres corredors: Santa Coloma de Gramenet i Badalona.
Miralles ha reivindicat que això evidencia que es pot afavorir la vitalitat i ha recordat que aquestes parts de la ciutat, més enllà del centre, "van ser redissenyades abans dels Jocs Olímpics i es van tenir en compte aspectes llargament demandats pels veïns", cosa que podria explicar la vida que tenen els carrers d'aquestes zones actualment.
EFECTES DE LA URBANITZACIÓ
La investigació també ha examinat el creixement urbà dels anys 60 i 70, així com dels actuals que "han fracassat en l'intent de reunir els requeriments de Jacobs" i com a exemple ha citat la Vila Olímpica, el 22@ i el centre Comercial Diagonal Mar, definint-los com espais no només per viure-hi, també per viure'ls.
L'anàlisi també ha advertit d'escenaris de processos de gentrificació o sobrepoblació" a Gràcia, Ciutat Vella i el Poblenou.
