Acra atribueix el descens a una millora dels hàbits diaris, sobretot en nutrició
BARCELONA, 23 febr. (EUROPA PRESS) -
L'ingrés en una residència redueix en una mitjana del 6,2% dels usuaris la presa d'un fàrmac específic, al cap d'un any, segons un estudi de la patronal Associació Catalana de Recursos Assitencials (Acra) que ha assenyalat que la majoria que baixen són fàrmacs relacionats amb els hàbits de salut, sobretot nutricionals.
L'estudi ha seguit a 1.000 persones --amb una mitjana de 86 anys en dones i 84 en homes-- en 21 residències de tota Catalunya --la majoria de l'àrea metropolitana de Barcelona-- i han seguit la presa de fàrmacs que feien a casa, i als sis i 12 mesos d'ingressar, ha explicat en roda de premsa aquest divendres, el director d'estratègia d'Acra, Toni Andreu.
"L'entorn de la residència crea unes condicions que ajuden a protegir al pacient de l'ús inadequat de fàrmacs" així com en els seus hàbits diaris, ha mantingut el també coordinador de l'estudi, que ha qualificat de pioner per ser el primer que coneixen al món que estudiï l'impacte de la institucionalització en la presa de fàrmacs amb aquesta mostra.
En concret ha estudiat 41 fàrmacs de deu grups terapèutics, a través d'un sistema de monitoratge de les preses diàries en els usuaris desenvolupat per Acra, davant la qual cosa Andreu ha destacat la necessitat que es recaptin els indicadors de salut, que abordaran per conèixer per exemple l'ús que es fa dels serveis d'Urgències des d'aquests centres.
Alguns dels fàrmacs més representatius en els quals es dona una reducció d'usuaris són l'antihipertensiu Enalapril --que va passar de 170 persones que el prenien de mitjana a 158--, l'antidiabétic Metformina --de 104 a 96--, la Simvastatina - per la hipercolesterolèmia i la prevenció de cardiopaties, que passa de 148 a 110--, i la Digoxina -- insuficiència cardíaca, de 46 a 38--.
L'IMPACTE DEL CANVI
Va augmentar el nombre de persones que prenien el diurétic Furosemida --de 190 a 230-- i el neuroleptic Quetiapina --148 a 180--, mentre que en alguns es dona un increment als sis mesos d'ingressar en la residència i torna a descendir a l'any: passa amb l'ansiolític Lorazepam, el neurolèptic Risperidona, i l'analgèsic Paracetamol, la qual cosa han vinculat a l'enrenou que produeix en alguns el canvi de lloc en el qual viure.
Els que mantenen la seva presa, redueixen la dosi de Digoxina --molt significativa, de 0,8 mil·ligrams (mg) a 0,20--, Metformina --de 1.400 mg a 1.200--, i lleugerament en l'hipertensiù Amlodipino, però s'incrementa la dosi en el cas de la Risperidona --de 2,5 a gairebé 4 mg--, i molt lleugerament en la majoria --alguns mil·ligrams o desenes de mil·ligrams-- com en Enalapril, Lorazepam, Quetiapina, Paracetamol, Furosemida, i Simvastatina.
A preguntes dels periodistes, Andreu ha explicat que aquest lleuger augment en alguns casos "no és significatiu" i en uns altres es deu al fet que no es prenia la dosi adequada, a la qual cosa s'afegeix també el factor de l'edat, per ser quan ha passat un any.
La presidenta de la patronal, Cinta Pascual, ha defensat que aquest estudi desmenteix estereotips sobre les residències que no són certs, com que es doni més medicalització o més contencions, i ha posat en valor que als centres hi ha uns hàbits positius que costa més que es donin quan és un ancià que viu sol, i que se segueixen més quan viu amb familiars.
POLIMEDICACIÓ
També ha alertat que la polimedicació --la presa de més d'un fàrmac-- comporta riscos de falta d'adherència al tractament --ja sigui per no prendre'l o que es faci de forma i en dosis inadequades-- i de generar una "cascada" de fàrmacs, en els quals es compensa amb un nou l'efecte inadequat que produeix un altre.
Calculen que el 20% de la població més gran de 65 anys està polimedicada, i l'estudi ha detectat que l'entrada en la residència fa que augmenti el nombre de persones que no prenen cap, disminueix el dels quals prenen un, i augmenta lleugerament els de dos i més de tres.
