BARCELONA 29 maig (EUROPA PRESS) -
El projecte de la UE 'Vakeripen' sobre la inclusió escolar dels nens romanís a Barcelona ha recomanat treballar a "múltiples nivells" el fracàs i l'absentisme escolar d'aquest col·lectiu, per la qual cosa ha proposat fer visible la cultura i la història romanís en el currículum escolar general.
"La cultura gitana i la història gairebé mai s'expliquen en classe" i els nens i les seves famílies gairebé mai veuen una imatge positiva de la seva pròpia cultura o de persones d'origen romaní transmeses per la societat majoritària, segons la investigadora Zenia Hellgren, ha explicat en un comunicat aquest dimarts la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Un grup d'investigadors d'aquest centre (Gritim-UPF) fa aquest estudi --les conclusions del qual es publicaran a l'agost-- en col·laboració amb l'associació cultural Rromane Siklovne i la Fundació Privada Pere Closa, basant-se en tallers i sessions de diàleg amb famílies i professors de quatre barris de l'àrea metropolitana amb presència d'aquesta comunitat --Bon Pastor, La Mina, Sant Roc i El Gornal--.
Per exemple, han proposat incloure autors i artistes romanís de forma normalitzada a les classes sobre literatura catalana i castellana; parlar sobre les víctimes gitanes de l'holocaust, i treballar per reclutar professors i altres models d'origen romaní, no només amb la funció de mediador.
"És necessari saber els motius subjacents pels quals un nen o nena romaní no va a classe, ja que el que l'escola pot percebre com a falta d'interès o implicació, pot reflectir una situació de vida difícil de sostenir", ha reflexionat Hellgren.
Ha apuntat la necessitat de millorar les perspectives econòmiques i laborals i la mobilitat social en aquestes àrees, i revisar la funció dels serveis socials, i a nivell interpersonal, cal treballar amb "consciència, comprensió i flexibilitat des de l'escola", per buscar canals viables per a la comunicació.
