BARCELONA/SEVILLA, 15 nov. (EUROPA PRESS) -
Un estudi revela que als ous de les aus silvestres de l'espai natural de Doñana han arribat els compostos que protegeixen de la radiació UV (filtres solars) que s'han dispersat al medi ambient, procedents dels productes de cura personal i altres articles comercials.
El treball, que publica la revista 'Environmental Science and Technology', ha estat liderat per l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (Idaea) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i ha comptat amb la participació de l'Estació Biològica de Doñana.
Es tracta del primer estudi que troba filtres solars a ous d'aus. L'autora principal del treball, Silvia Díaz-Cruz, ha subratllat la rellevància del treball per demostrar que, "si és a l'ou abans que l'au s'hagi desenvolupat i s'hagi exposat al medi ambient és perquè la mare ha transferit el contaminant abans de la posada".
Els científics han analitzat mostres d'ous no fecundats o malmesos, recol·lectats entre els anys 2010 i 2012 durant campanyes d'anellament de juvenils dutes a terme pels tècnics de l'Equip de Seguiment de l'Estació Biològica de Doñana, i en el marc del projecte Impar, liderat per la doctora Ethel Eljarrat, coautora de l'estudi i investigadora en l'Idaea-CSIC.
Les 39 mostres d'ous corresponen a set espècies --dues de rapaces diürnes, dues gavines, la pagaza piconegra, l'ànec fris i la cigonya blanca--, totes elles residents a Doñana o migratòries que visiten anualment l'espai natural protegit.
La totalitat de les mostres contenen o bé els filtres solars originals, que es poden trobar en els productes de cura personal, o bé els seus metabòlits.
Trobar els metabòlits, expliquen els autors, demostra que una vegada el contaminant ha arribat a l'organisme de la mare l'ha metabolitzat i transformat en altres compostos (metabòlits), però "no els ha excretat, o com a mínim, no totalment".
L'oxibenzona (també coneguda com a benzofenona 3, BP3), un dels filtres més freqüents, era present a totes les mostres, a nivells d'entre 16 i 49 nanograms per gram.
Un metabòlit de l'oxibenzona, la hidroxibenzofenona (4HB), s'ha trobat a nivells molt més alts i en totes les mostres: de 12 a 3348 nanograms per gram. Altres metabòlits trobats són la benzofenona 1 (BP1) i la dihidroxibenzofenona (4DHB).
La freqüència de detecció de cadascun dels set filtres solars oposats va ser del 95% al 100% de les mostres. D'aquesta troballa, els investigadors infereixen que els filtres solars arriben a les aus a través del tracte gastrointestinal --ingerits amb l'aliment o l'aigua--, que els metaboliza i els transfereix a l'ou quan aquest encara s'està formant, abans de la posada. És una evidència que l'exposició a aquests contaminants és "prenatal", afirma la doctora Díaz-Cruz.
De les mostres analitzades, la cigonya blanca (cicona ciconia) i l'arpella comuna (circus aeroginosus) són les espècies més contaminades, amb concentracions de filtres solars d'entre 834 i 985 nanograms per gram.
Aquestes concentracions superen les concentracions màximes permeses segons l'estipulat per a aigua i biota a la Directiva Marco de l'Aigua europea per a contaminants regulats, com el mercuri.
En els últims anys ha augmentat la presència de filtres solars en els productes de cura i higiene personal. Ja no estan només en les cremes solars, sinó també en els productes per al cabell o maquillatge, en tèxtils, adhesius, pintures o plàstics; com s'uneixen fàcilment als lípids (són lipofílics), s'acumulen als organismes.
Treballs previs d'aquests investigadors ja havien revelat la presència de filtres solars i parabens a la placenta de dones gestants i de mamífers marins, així com a la llet materna.
Sobre els seus efectes, els estudis fins avui són escassos, però hi ha indicis significatius que poden ser disruptors endocrins i cancerígens, causar endometriosi en dones i disminuir la qualitat del semen en homes.
