El Fòrum Social Permanent lamenta no augurar canvis en política penitenciària
BARCELONA, 24 abr. (EUROPA PRESS) -
L'Institut Català Internacional per la Pau (Icip) i el Fòrum Social Permanent han presentat aquest dimarts a Barcelona un estudi sobre el desarmament d'ETA que afirma que l'Estat "ha intentat per tots els mitjans detenir i evitar tot procés de desarmament que no impliqués la rendició d'una de les parts".
El document que han presentat el president de l'Icip, Xavier Masllorens, i els representants del Fòrum Social Permanent Teresa Toda i Agus Hernán indica que tant el Govern espanyol com les forces de seguretat de l'Estat han actuat "amb l'objectiu d'entorpir el desarmament".
L'Icip és un organisme públic dependent de la Generalitat encara que amb personalitat jurídica pròpia, creat pel Parlament el 2007 com a entitat d'investigació, divulgació i acció.
El seu estudi 'El model basc de desarmament. Lliçons apreses d'un procés innovador' assenyala que l'Estat "s'ha negat a facilitar un procés pel qual tones d'armes, municions i explosius fossin adequadament dipositats fora de circulació per part d'una organització armada amb una història de més de 50 anys, en plena Europa".
Teresa Toda ha defensat que el cas del País Basc "és únic perquè ha d'afrontar una situació insòlita al món: un govern que no vol cap tipus de contacte amb una organització que es vol desarmar i desmobilitzar, i tampoc facilitar el desenvolupament de cap fase del procés en el seu conjunt".
Ha recordat que quan ETA va fer al gener de 2014 un "primer gest" de desarmament, l'Audiència Nacional va cridar a declarar els observadors internacionals de la Comissió Internacional de Verificació (Civ), i que, malgrat tot, el procés de desarmament va avançar fins que al juliol del mateix any la banda terrorista va anunciar que havia desmantellat les seves estructures logístiques i operatives.
Agus Hernán ha explicat que el desarmament d'ETA "ha respost els estàndards internacionals" definits per l'ONU en el model Desarmament, desmobilització i reintegració (DDR), que, segons ha dit, és un model flexible, que pot adaptar-se a tot tipus de conflictes.
TRES REPTES
Hernán també ha apuntat que el conflicte al País Basc ha de superar tres reptes, el primer dels quals són les víctimes: ha assegurat que "tots els actors reconeixen que totes les víctimes" tenen dret a la veritat, la justícia i la reparació, que són, segons ha dit, les garanties de no repetició.
El segon repte és la política penitenciària: hi ha 292 presos bascos, 56 d'ells a presons franceses i la resta en presons d'Espanya --la majoria en presons "de Madrid cap a baix"--, i el 92% està en règim de primer grau, mentre que sobre el total de la comunitat carcerària solament el 2% està en primer grau.
Per a Hernán, "la societat basca vol donar solució a la problemàtica de l'excepcionalitat penitenciària", però el Fòrum Social Permanent no veu cap indicador que apunti que el Govern central modifiqui la seva política penitenciària.
El tercer repte és el relat i aconseguir una memòria en què tots els bascos se sentin representats, en la qual no hi hagi "vencedors ni vençuts", per construir una convivència democràtica i un procés de conciliació, ha dit.
