CERDANYOLA DEL VALLÈS (BARCELONA), 4 set. (EUROPA PRESS) -
Un equip d'investigació europeu, amb participació del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha determinat que les marmotes tenen dialectes per comunicar-se i a més són capaços de distingir-los i reaccionar, s'ha informat aquest divendres en un comunicat.
S'ha trobat que els crits varien entre les diferents poblacions i això els permet reconèixer els que són procedents de forasters i d'aquesta manera, en lloc d'investigar o enfrontar-se al perill, corren o s'amaguen en el seu cau.
Un treball que s'ha desenvolupat durant cinc anys, entre 2011 i 2014, gravant des de les vuit del matí fins a les sis de la tarda en quatre poblacions d'aquest animal, als Alps francesos i als Pirineus --la Cerdanya i el Ripollès--, i amb aquest aprenentatge les marmotes poden "confiar-se i estalviar energia", ha assenyalat l'autora de l'estudi i ecòloga del CREAF i la UAB, Mariona Ferrandiz.
Així mateix, es van reproduir enregistraments per conèixer la reacció dels mamífers, per contra, la investigació no ha pogut trobar la raó d'aquestes diferències de llenguatge, com tampoc "perquè cada població crida d'una manera, podria tractar-se d'un aprenentatge de pares i mares a fills o a l'entorn social", ha indicat Ferrandiz.
A més del CREAF i de la UAB, l'estudi, que s'ha publicat en la revista de comportament animal 'Behavioral Ecology and Sociobiology' ha comptat amb la participació de la Universitat de Saskatchewan de Canadà i l'Institut d'Investigació Aviària 'Vogelwarte Helgoland' d'Alemanya.
