JORDI NIEVA/OBRA SOCIAL LA CAIXA
BARCELONA, 30 abr. (EUROPA PRESS) -
Un estudi publicat per l'Observatori Social La Caixa constata "desigualtats importants" entre necessitats de salut i malalties investigades a Espanya, estant infrainvestigades malalties com el càncer de pulmó i de còlon, dolències cardiovasculars, Alzheimer i depressió.
L'estudi 'Respon la investigació a les necessitats de salut?' demostra l'existència d'una bretxa entre patologies que afecten a milions de persones a Espanya i que s'investiguen relativament poc en comparació amb altres, en les quals s'inverteix més esforços.
Segons ha informat l'Obra Social La Caixa aquest dilluns en un comunicat, el treball analitza els esforços de la investigació biomèdica i les necessitats sanitàries de la població, davant la qual cosa els investigadors proposen una redefinició de les prioritats.
L'informe, d'Ismael Ràfols (Ingenio CSIC - Universitat Politècnica de València) i Alfredo Yegros (Universitat de Leiden, Holanda), compara la càrrega d'una malaltia --mesurada com a anys de plena salut perduts-- amb l'esforç dedicat a investigar-la --mesurat per les publicacions que genera--.
A nivell estatal, els tumors malignes representen el 20,6% de publicacions amb una càrrega de malaltia que supera el 24,4% a causa de l'alta càrrega de malaltia dels càncers de còlon o de pulmó.
Així mateix, les malalties cardiovasculars també apareixen com relativament infraestudiades en rebre un 10,2% de les publicacions, malgrat suposar un 17,1% de la càrrega de malaltia.
El mateix succeeix amb les malalties mentals i els trastorns de conducta, que representen una càrrega de malaltia del 14,3% en comparació amb un 8,5% de les publicacions.
Segons els investigadors, l'ictus, l'Alzheimer, la depressió i la diabetis són malalties que podrien requerir un esforç investigador mñes gran.
Malgrat tot, Ràfols i Yegros observen que als països de renda alta es dóna una correlació "imperfecta però significativa", entre la càrrega de malaltia i les iniciatives d'investigació.
A NIVELL MUNDIAL,
D'altra banda, s'observa una menor correlació a nivell mundial: les malalties infeccioses i parasitèries, les cardiovasculars, les respiratòries i les neonatals tenen una gran càrrega en comparació amb el volum de publicacions.
Aquestes diferències poden interpretar-se com una falta d'investigació en malalties com malària o dengue, o com una falta d'implementació i atenció sanitària, per exemple en malalties neonatals.
90% DE LA INVESTIGACIÓ, EN PAÏSOS DESENVOLUPATS
Com assenyalen els autors, "el fet que el 90% de la investigació del món es produeixi en països desenvolupats fa que les iniciatives d'investigació mundials encaixin més amb les necessitats sanitàries de les societats riques que amb les d'arreu del món".
Per això, a Espanya malalties com la tuberculosi o la malària figuren com a patologies relativament sobreinvestigades pel que necessita el país, quan al món apareixen com a patologies d'elevada càrrega de malaltia i poca investigació.
Els autors expliquen que hi ha poderoses raons perquè els països de rendes altes contribueixin més a investigació en salut mundial, com l'equitat sanitària i la pròpia globalització de les malalties.
ESTRATÈGIES APROPIADES
Ràfols i Yegros apunten, a més, que no es tracta només que el R+D s'ocupi de les necessitats sanitàries més urgents, sinó que les estratègies triades també siguin les més apropiades per afrontar-les.
Per això, assenyalen que en la priorització d'investigació caldria tenir en compte molts altres factors, com la despesa en medicines per malaltia, o la disponibilitat de teràpies ja eficaces.
EPIDÈMIA DE L'OBESITAT
Com a exemple d'actualitat, es pregunten com hauria d'abordar-se l'obesitat, una epidèmia creixent amb importantíssimes repercussions en la salut pública i dels individus.
Assenyalen que, si cal escollir prioritats en funció de l'eficiència tant per prevenir com pal·liar la malaltia, caldria investigar amb més intensitat els factors socials i psicològics relacionats amb la indústria alimentària, les pautes de consum i el sedentarisme, encara abans de promoure el coneixement biològic o millorar enfocaments terapèutics com la cirurgia.
