En els següents cinc anys baixen un 40% els articles dels seus collaboradors
BARCELONA, 8 set. (EUROPA PRESS) -
La mort prematura d'un científic d'elit impacta en la producció d'articles en el seu camp, amb una "reducció substancial" de les publicacions de la seva xarxa de collaboradors en els següents cinc anys i una proliferació de les d'aquells amb els quals mai va collaborar, que aporten noves idees rellevants.
Un estudi de l'investigador de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Christian Fons-Rosen, publicat a l'Observatori Social de La Caixa, xifra en un descens del 40% les publicacions dels seus collaboradors en els següents cinc anys a la mort de la figura científica, i un augment del 8% en els no collaboradors.
A causa que el nombre de no collaboradors és major que el de la xarxa de l'eminncia científica --que apareixia com coautor en alguna publicació al costat del difunt--, aix compensa el nombre de publicacions, ha explicat a Europa Press l'investigador.
Sota el títol 'Avana la cincia a cop de funerals?' --referit a una cita del físic alemany Max Planck--, l'investigador explora com influeixen individus, institucions i incentius en l'evolució de la cincia, i ha explicat que es va interessar pel tema en comprovar que l'edat dels qui publicaven era cada vegada major i qu passava amb la seva xarxa de coautors quan els líders morien.
L'estudi ha analitzat els currículums de 452 científics d'elit nord-americans de l'mbit de les cincies de la vida que van morir entre 1975 i 2003 quan encara estaven plenament actius en la professió, que havien publicat 3.074 articles en els cinc anys anteriors a la seva mort.
VISIBILITAT DELS CIENTÍFICS
Una vegada morts, els investigadors que no collaboraven amb els líders científics es tornen més visibles en dues dimensions: presenten publicacions noves amb major freqüncia en el camp en el qual treballava l'eminncia i ser citat més endavant, la qual cosa demostra que són contribucions d'alt impacte.
Fons-Rosen ha assegurat que no és important la quantitat d'articles que produeixen sinó la qualitat, el nombre de referncies que aconsegueixen aquestes publicacions una vegada ha mort l'eminncia, i que comporten també un augment de les ajudes financeres.
"Saps que no pots lluitar amb un Goliath, s'obre la porta" per publicar nous enfocaments quan mor el científic d'elit, i investigadors aliens a un determinat camp semblen ser poc inclinats a qüestionar la tasca d'una gran figura en vida.
L'estudi sosté que si bé els coautors d'una gran figura acusen la seva prdua, no pot dir-se que els grans científics d'altres laboratoris o competidors assumeixin sense més el lideratge, sinó que en gran manera són investigadors relativament aliens a aquest entorn que estudien els problemes del camp recorrent a noves idees sorgides en altres mbits.
