Un estudi avisa que més de la meitat d'espanyols amb menys de 45 anys té por de perdre la seva casa

Publicat 23/1/2019 12:49:24CET
Inmigración, inmigrantes, inmigrante bebiendo té, inmigrante tomando té
EUROPA PRESS/JAVIER TORMO - Archivo

CERDANYOLA DEL VALLS (BARCELONA), 23 gen. (EUROPA PRESS) -

Un estudi del Centri d'Estudis Demogrfics de la Universitat Autnoma de Barcelona (CED-UAB), publicat aquest dimecres a la revista 'Perspectives Demogrfiques', ha avisat que el 53,9% dels espanyols amb menys de 45 anys té por de perdre el seu habitatge a curt termini per no poder pagar-lo.

La xifra ha crescut del 39,7% al 53,9% entre el 2011 i el 2016, i se situa molt per sobre de la mitjana europea, que és del 32,7% --el 2011 era del 29,4%--, mentre que la inseguretat residencial a Espanya ha passat del 24,9% al 38,3%, segons ha informat la UAB en un comunicat.

El treball, que porta per títol 'L'insostenible augment de la inseguretat residencial a Espanya', ha analitzat dades del recent augment del lloguer, obtingudes de l'Enquesta de Condicions de Vida, i de la inseguretat residencial del sondeig de la 'European Quality of Life Survey 2016', i ha corroborat l'augment de la precarietat laboral i social dels joves.

Així mateix, ha apuntat que el lloguer és "el principal focus d'inseguretat residencial" d'aquest sector de la població i no est limitat a les cases més vulnerables, i es remarca que ha pres un carcter transversal, encara que en un 64% dels domicilis de joves en risc d'exclusió viuen de lloguer i d'aquests més del 90% temen perdre la casa.

De les persones amb menys de 45 anys no vulnerables que viuen de lloguer --un 33%-- un 72% sent inseguretat residencial per "les condicions negatives dels contractes, la durada i la falta de control de variació dels preus en mbits de forta demanda".

Els autors de la investigació han qualificat la situació d'una "veritable bombolla d'inseguretat residencial a Espanya, especialment entre els joves, que no disposen d'alternatives efectives".

Per aquesta raó, han reclamat mesures com augmentar la durada dels contractes, regular els desnonaments d'habitatges vulnerables i establir controls dels preus.