MADRID, 12 oct. (EUROPA PRESS) -
L'objectiu de fer servir cors de porcs per resoldre l'escassetat crnica d'aquests rgans de donants sembla estar a l'abast, segons una nova revisió científica dels investigadors de l'Hospital General de Massachusetts (Estats Units). Els científics prediuen que els primers humans podrien rebre cors de porc trasplantats tan aviat com a finals del 2021.
Aquesta anlisi, que s'ha publicat a la revista 'Circulation', descriu com avanos recents en l'enginyeria gentica i el desenvolupament de frmacs van conduir al recent i exitós transplantament de cors de porcs a babuins que va dur a terme un equip a Alemanya. Aquest pioner xenotrasplantament cardíac (implantar un cor d'una espcie a una altra) podria ajudar a perllongar i salvar incomptables vides humanes.
El trasplantament de cor és sovint l'única esperana de supervivncia per als pacients amb insuficincia cardíaca greu i altres condicions cardíaques que no responen a més tractaments. Un pacient que necessita un nou cor típicament espera més de sis mesos perqu un rgan d'un donant estigui disponible, i sovint molt més temps. Per a molts, l'espera és massa llarga.
L'autor principal d'aquest estudi, Richard N. Pierson, i els seus coautors discuteixen els avanos científics que han superat els obstacles pel xenotrasplantament cardíac. Per exemple, el sistema immunolgic dels babuins i altres primats (inclosos, presumiblement, els humans) reconeix els cors dels porc com 'estranys' i els ataca, cosa que provoca el rebuig dels rgans. Com a resposta, els científics han fet servir tcniques d'enginyeria gentica per produir porcs els rgans dels quals no tenen certs carbohidrats que són els principals objectius del sistema immunolgic.
L'enginyeria gentica també ha ajudat a resoldre un altre problema amb el xenotrasplantament cardíac. En els primers experiments, es va descobrir que la incompatibilitat entre les protenes de la sang humana i les protenes del revestiment dels vasos sanguinis dels porcs podien causar coguls de sang. Pierson i el seu equip han contribut als esforos per desenvolupar i provar porcs que estan dissenyats per portar els gens responsables de produir una versió humana d'una protena anomenada trombomodulina, que manté la coagulació sota control.
La innovació en el desenvolupament de frmacs també ha fet possible el xenotransplantament cardíac. Els receptors dels trasplantaments han de prendre medicaments que suprimeixen el sistema immunolgic per evitar el rebuig de l'rgan. "Per aquests medicaments no funcionen quan es colloca un rgan de porc en un babuí", assenyala Pierson, i suggereix que la supressió immunolgica convencional tampoc no funcionaria en els humans.
Per resoldre aquest problema, Pierson va collaborar amb altres investigadors per desenvolupar anticossos monoclonals que bloquegen les molcules 'costimulatries' que coneixem com CD40 i CD154. Aquests anticossos monoclonals eviten que les cllules immunes humanes o dels babuins ataquin els rgans dels porcs molt més eficament que els inmunosupresors convencionals.
Finalment, aquesta revisió aborda la qüestió de si el trasplantament d'rgans animals als éssers humans podria transmetre malalties infeccioses, una preocupació que ha augmentat amb la situació actual de pandmia. "Aix sembla fora improbable. La culminació de molta investigació i la feina ben feta del nostre grup i d'altres en els últims 35 anys és que ara sembla que el trasplantament de cor de porc a hum és factible", assenyala Pierson.
