Publicat 30/04/2015 18:46

Esteller veu possible que existeixi una sisena base de l'ADN clau en la vida de les cèl·lules

Manel Esteller
IDIBELL

BARCELONA, 30 abr. (EUROPA PRESS) -

El director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (Idibell), Manel Esteller, ha destacat la possible existència d'una sisena base de l'ADN, la Metil-adenina (mA), que contribuiria a determinar l'epigenoma i seria clau en la vida de les cèl·lules.

En un article publicat a 'Cell', Esteller ha destacat que "sembla que mA tindria un paper específic en les cèl·lules mare i en etapes primerenques del desenvolupament", ha informat aquest dijous l'Idibell en un comunicat.

"Se sabia des de fa anys que els bacteris tenien mA al seu genoma amb una funció protectora davant de la inserció de material genètic d'altres organismes", tot i que es creia que era un fenomen de cèl·lules primitives i molt estàtic, com una armadura fixa que les protegia, ha afegit.

"Tot i això, tres articles suggereixen que cèl·lules més complexes, trucades eucariotes com les del cos humà, presentarien també aquesta sisena base de l'ADN", ha descrit, i ha concretat que els citats estudis apunten que algues, cucs i mosques tindrien mA i que actuaria per regular l'expressió de determinats gens, constituint una nova marca epigenètica.

I ha precisat: "Ara el repte que se'ns planteja és confirmar aquestes dades i descobrir si els mamífers, entre els quals ens trobem els humans, també tenim aquesta sisena base de l'ADN, i estudiar quines funcions realitza".

MATERIAL GENÈTIC

L'ADN és el component principal del material genètic i està format per la combinació de quatre peces --A (adenina), C (citosina), G (guanina) i T (timina)--, que es combinen en milers de seqüències possibles i proporcionen la variabilitat genètica que conforma els aspectes i funcions dels éssers vius.

A començament dels anys 80, a aquestes quatre bases clàssiques de l'ADN s'en va afegir una cinquena, la Metil-citosina (mC), derivada de la citosina, i a final dels 90 s'en va reconèixer la mC com la principal responsable dels mecanismes epigenètics --és capaç d'apagar o activar els gens en funció de les necessitats fisiològiques de cada teixit--.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés