Publicat 10/12/2014 11:30

Esteller estableix els patrons epigenètics del càncer de mama i les seves conseqüències clíniques

Manel Esteller
IDIBELL

BARCELONA, 10 des. (EUROPA PRESS) -

El director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell), Manel Esteller, ha establert els patrons epigenètics del càncer de mama i també les seves conseqüències clíniques.

La troballa, que es publica en la revista 'Molecular Oncology', ha permès establir una nova classificació epigenètica del càncer de mama, el més freqüent en dones, ha informat aquest dimecres l'Idibell en un comunicat.

"Hem analitzat les alteracions epigenètiques, concretament el senyal químic de l'AND en 500 tumors de mama, i hem comparat els patrons obtinguts amb el comportament clínic d'aquests càncers", ha explicat explica Esteller en relació amb l'estratègia de la investigació.

L'equip d'Esteller ha observat que existeixen dos subgrups de tumors de mama, segons el seu epigenoma: l'anomenat Epi-Basal, caracteritzat per la pèrdua de marques epigenètiques que causa trencaments en els cromosomes, i l'Epi-Luminal B, que presenta una inactivació epigenètica de gens importants que haurien de protegir del càncer.

Allò més destacat de la troballa és que el subtipus Epi-Luminal B "es comporta de manera especialment agressiva, i està associat a una supervivència menor de les pacients", ha concretat Esteller, que ha destacat la utilitat d'aquest descobriment per recomanar que en aquests tumors s'administri quimioteràpia complementària.

"En aquells tumors amb patró epigenètic més benigne, la cirurgia podria per si sola ser curativa; evitant així els efectes secundaris de la quimioteràpia", ha precisat.

DETECCIÓ PRECOÇ

Els progressos en la prevenció i la detecció precoç, així com l'ús de la quimioteràpia després de la cirurgia han aconseguit en els últims deu anys incrementar significativament la supervivència en aquesta malaltia, "però encara queda molt per fer".

La identificació de pacients amb càncer de mama d'alt risc ésclau per saber si una pacient requerirà únicament l'extirpació deltumor o si caldrà la quimioteràpia addicional per estar segurs de l'eliminació de les cèl·lules canceroses mamàries.

Actualment, es determinen les mutacions genètiques i patrons d'expressió ja coneguts, "però el trencaclosques de la genètica de la malaltia està en bona part inacabat".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés