MADRID, 11 nov. (EUROPA PRESS) -
Els compromisos d'acolliment de refugiats per part d'Espanya segueixen estancats. Des de l'engegada del programa de la Unió Europea per a la reubicació i reassentament, el Govern espanyol ha acollit 2.892 persones fins el 24 d'octubre, la qual cosa suposa que queda pendent una mica més del 80% del contingent compromès, segons dades oficials.
L'any 2015, els Estats membre de la Unió Europea es van comprometre a resituar i reasentar a 160.000 sol·licitants d'asil en dos anys, un termini que va expirar el setembre de 2017. El Govern espanyol, que es va comprometre a acollir 17.337 persones, ha rebut a 2.892, és a dir, el 16,6% de la quota pactada, per la qual cosa encara faltarien per arribar unes 15.000 persones.
"L'obligació per als estats continua perquè les obligacions del Consell Europeu són vinculants, així que l'obligació de les quotes que van acceptar els estats mai han cessat realment", ha argumentat en declaracions a Europa Press la directora de polítiques i campanyes i coordinadora estatal del servei jurídic de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), Paloma Favieres, que precisa que el que va expirar va ser el programa de la Comissió Europea de reubicació.
Del total pactat amb la UE (17.337), Espanya es va comprometre a resituar a 15.888 persones que es troben ja a Europa. Des del 2015 fins al 24 d'octubre de 2018, Espanya havia resituat a 1.359 sol·licitants d'asil que van arribar per mar a les costes de Grècia i Itàlia, 1.124 i 235, respectivament. Aquest any han estat resituades des de Grècia i Itàlia un total de 31 persones, enfront de les 721 en 2017, 589 en 2016, i 18 en 2015.
Així doncs, Espanya ha complert menys d'un 9% de la quota de reubicació que li correspon per asilar a les persones que ja estan en terreny europeu. Tot això tenint en compte que Espanya està registrant una xifra rècord de pasteres, amb l'arribada de 47.684 migrants a les costes, superant així les aconseguides durant la 'crisi de les piragües' de 2006, quan van arribar 39.180, principalment a les costes canàries.
REUBICACIONS 'SOBREVINGUDES'
A més d'aquest recompte oficial, cal afegir les reubicacions sobrevingudes i "voluntàries" d'immigrants i refugiats rescatats per bucs de salvament en aigües del Mediterrani que van desembarcar en terres europees.
En aquest contingent estan els 74 migrants que el passat 4 d'octubre van arribar a Espanya des de Malta, després de ser rescatats aquest estiu pel buc 'Aquarius' i que el Govern es va comprometre a acollir en virtut de dos acords aconseguits amb altres països de la Unió Europea.
Així mateix, es comptabilitzen altres 21 persones que, després de ser rescatats d'un naufragi enfront de les costes de Líbia el passat mes de juny, van desembarcar en el port sicilià de Pozzallo. Fonts del Ministeri insisteixen que "està previst" que vinguin a Espanya altres 29 persones des de Pozzallo, encara que de moment es desconeix la data d'arribada.
COMPROMISOS DE REASSENTAMENT
Per donar asil a persones que estan en tercers països, els 22 estats europeus es van comprometre a reasentar a 22.504 sol·licitants d'asil en dos anys. En concret, Espanya es va comprometre a acollir per aquesta via a 1.449.
Fins el 24 d'octubre, han arribat 1.438 persones des de camps de refugiats de països limítrofs al conflicte sirià: 998 des del Líban i 440 des de Turquia, per la qual cosa Espanya s'apropa al compliment dels acordat amb la UE. En concret, 289 persones han estat reasentades el 2016 (57 des de Turquia i 232 des del Líban) i 1.071 el 2017 (368 des de Turquia i 703 des del Líban), totes de nacionalitat siriana.
Respecte als reassentaments realitzats el 2018, 63 persones han arribat des del Líban i altres 15 des de Turquia: 78 en total que, segons fonts del Ministeri, han arribat aquest any però pertanyen al Programa Nacional de Reassentament de 2016.
Des de l'any 2015, el Govern ha aprovat programes de reassentament condicionats pels compromisos assumits en la UE per acollir a refugiats per aquesta via. Així, Espanya vol acollir les 1.449 persones, distribuint-les entre els programes de l'any 2015 (854 places); de l'any 2016 (725 places), i de l'any 2017 (1.000 places). Aquests plans poden executar-se durant l'any posterior a la seva aprovació en Consell de Ministres, que és quan els reconeix la protecció internacional, però hi ha casos en els quals els refugiats no viatgen fins a dos anys després.
Per exemple, en execució del programa de 2016, van arribar 506 persones l'any passat i altres 78 en el que va de 2018. Fonts del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social han recalcat que s'ha complert un 80% de la quota fixada en ell, precisant que si no es va complir "íntegrament" és perquè va haver-hi persones seleccionades per a l'acolliment que "van renunciar" a venir a Espanya "per diferents motius". Així mateix, han afegit que el marge dels expedients remesos per l'ACNUR per a la selecció va ser "molt escàs" i, per això, "no es van poder substituir unes persones per unes altres".
Respecte a l'últim Programa de Reassentament aprovat el 2017, en ell es va acordar reasentar a 1.000 persones a les quals està previst que se'ls reconegui la protecció internacional" en 2018 i que viatgin a Espanya a partir de desembre. Aquest mes, previsiblement, el Govern ha de portar al Consell de Ministres el nou Programa de Reassentament de 2018, a executar el 2019.
GRACIA, "ABANDONADA PER LA UE
Des de CEAR destaquen que l'agenda espanyola està en el reassentament, en concordança amb l'europea. "En aquest moment l'agenda migratòria europea no està per seguir avançant en la reubicació", ha manifestat, apuntant que "la reubicació ni està ni la hi espera", mentre guanya força la idea de crear plataformes exteriors per desembarcar als nàufrags rescatats, l'impuls d'acords de readmissió entre estats i la modificació de la directiva de tornada.
En declaracions a Europa Press, Favieres ha reivindicat la necessitat que es posin damunt les places de reubicació. "La situació a les illes gregues està fatal, la Comissió Europea ha abandonat Grècia i hi ha gent atrapada. És el pitjor camp de refugiats en territori de la UE", ha subratllat.
"La situació és terrible i aquí hauria d'estar més el focus", ha insistit, lamentant que no es faci "la més mínima referència a seguir desatacant i traient a la gent d'aquest infern". En aquest sentit, Favieres ha expressat dubtes sobre que el Govern reactivi la via de la reubicació per donar compliment a la sentència del Tribunal Suprem, que recentment va condemnar a Espanya per incomplir parcialment les seves obligacions administratives de tramitació de sol·licituds d'asil de refugiats procedents de Grècia i Itàlia.
"Complirem els incompliments de l'administració anterior. Els compromisos estan per complir-se", va asseverar el president de l'Executiu, Pedro Sánchez ,després de conèixer la fallada judicial. De fet, des del Govern assenyalen que "ja estan treballant" amb ACNUR i amb l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) per executar la sentència.
Fonts de l'OIM Espanya han assegurat a Europa Press que "segueix col·laborant amb el Govern en les reubicacions des d'Itàlia" i "està a la seva disposició per identificar juntament amb altres agències com es pot complir amb els compromisos i obligacions internacionals".
