Foto: EUROPA PRESS
MADRID, 15 Abr. (EUROPA PRESS)
Espanya és el segon país de la Unió Europea, només per darrere de Grècia, on menys eficaces estan sent les polítiques socials per combatre la pobresa infantil, en què 2,8 milions de nens ja estan en risc de caure-hi, el 33,8% de la població menor d'edat.
Així ho explica l'informe 'Pobresa infantil i Exclusió Social a Europa', presentat aquest dimarts a sis països, del qual es desprèn que al voltant de 27 milions de nens corren el risc de caure en aquesta situació a la UE més Islàndia, Noruega i Suïssa, xifra que s'ha incrementat en un milió entre el 2008 i el 2012, mig milió només en aquest últim any.
Davant d'aquesta situació, hi ha països que posen en marxa polítiques socials que funcionen i altres que no. És el cas d'Espanya, on un de cada tres nens viu ja sota el llindar de la pobresa sense que les transferències públiques hagin aconseguit esmorteir aquestes taxes més enllà del 6,9%, segons l'informe. Als països nòrdics, aquestes iniciatives han aconseguit retallar la pobresa infantil en un 18% en plena crisi econòmica.
"El nostre país està a la cua d'Europa, juntament amb Grècia, en capacitat de reduir la pobresa infantil amb ajudes socials. Abans de les prestacions, el percentatge net de nens sota el llindar de la pobresa és a Espanya d'un 36,8%. Amb les ajudes, un 6,9% d'aquests nens surten del llindar, de manera que la taxa se situa al 29,9%. Si comparem l'Estat espanyol amb Irlanda, país que ha patit una situació econòmica semblant, les seves prestacions han aconseguit reduir la pobresa infantil en 32 punts, passant d'un 49,1% a un 17,1%", explica Save The Children.
L'informe aborda la realitat multidimensional de la pobresa infantil i tracta des de la situació laboral dels pares, "la mera participació al mercat laboral no és necessàriament suficient per escapar de la pobresa", fins a les condicions de l'habitatge i la situació escolar dels nens de cadascun dels 31 països analitzats, i conclou que posar fi a la pobresa "comporta prendre les decisions polítiques adequades", que són a l'abast de tots els Estats, al marge del seu PIB.
