Només 355 van aconseguir l'estatut de refugiats, el 3,5% de les peticions
MADRID, 13 març (EUROPA PRESS) -
Les peticions d'asil van batre un nou rècord a Espanya amb 15.755 sol·licituds el 2016, motivat per les peticions procedents de ciutadans de Veneçuela, Síria i Ucraïna. Del total de les sol·licituds tramitades, Espanya va concedir protecció a 6.855 sol·licitants, dels quals 6.215 són sirians (un 90%), segons dades d'Eurostat. La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) ha lamentat que Espanya estigui "limitant al màxim" el dret d'asil als refugiats que no fugen de Síria.
Malgrat l'increment del 5,8 per cent de la sol·licituds d'asil registrades a Espanya el 2016, les xifres segueixen sent les més baixes pel que fa a altres països d'Europa i representen només l'1,3 % de tot la Unió Europea.
El volum més important de sol·licituds d'asil procedeixen de Veneçuela (3.960), seguides de Síria ( 2.975); Ucraïna (2.570); Algèria (740); Colòmbia (615); el Salvador (425), Hondures (385); Palestina (355), el Marroc (340) i Nigèria (285). Per sexe, el 60 per cent dels sol·licitants són homes (9.400 persones), i 6.350 dones.
Quant al nombre de sol·licituds tramitades (10.250), un 67 per cent 6.855 van ser acceptades i la resta (3.395) van obtenir una resolució desfavorable. De les 6.500 de les peticions amb resolució favorable van obtenir protecció subsidiada i només 355 van aconseguir l'estatut de refugiats --el 3,5% de les peticions presentades--, una xifra que es manté pràcticament estable des de l'any 2010.
L'evolució dels demandants de protecció internacional de països en guerra com Síria o Ucraïna ha registrat el 2016 un descens en l'últim any comparat amb 2015 en el qual es va experimentar el repunt més important des de l'inici dels conflictes bèl·lics en els anys 2012 i 2014 respectivament.
Segons CEAR, el descens de les sol·licituds de persones provinents de Síria s'explica al fet que les 2.268 sol·licituds presentades a Melilla són menys de la meitat respecte al 2015, a causa de "les greus dificultats per accedir a la frontera i a la falta de vies legals i segures".
En finalitzar l'any passat, Espanya havia acumulat 20.370 sol·licituds d'asil sense resoldre. Uns retards que, segons la Comissió d'Ajuda al Refugiat, provoquen "greus disfuncions en el sistema d'acolliment i en la integració dels refugiats". Davant aquesta situació la coordinadora de serveis jurídics de CEAR, Paloma Favieres, considera que "s'han de posar els recursos necessaris per reduir el temps d'angoixa d'aquestes persones, les vides de les quals en molts casos depenen d'aquesta decisió, així com deixar d'incomplir l'obligació legal de resoldre de forma general els expedients d'asil en menys de sis mesos".
DADES EUROPEES
A escala europea, han estat 1.259.265 les sol·licituds, més de la meitat d'elles presentades a Alemanya (745.265). Itàlia és el segon país que registra més peticions (123.370), seguit de França (83.485) el Regne Unit (38.870); Hungria (29.430); Suècia (28.925) i Espanya (15.755).
Del total de sol·licituds tramitades, Alemanya i Suècia van concedir protecció al 69 per cent dels sol·licitants, Itàlia al 39%, França i Espanya al 33% i a la cua del rànquing europeu es troba Hungria al 8 per cent.
Quant a les rutes utilitzades pels migrants per arribar a Europa, des de CEAR ha apuntat que, a pesar que el nombre de persones que van arribar a Europa per mar va descendir a 363.000 enfront del milió del 2015, es va tornar a aconseguir un "nou rècord macabre" amb més de 5.000 persones mortes o desaparegudes al Mediterrani.
