El consum de propaganda jihadista i extremista és l'"ingredient comú" per captar a persones
BARCELONA, 17 ago. (EUROPA PRESS) -
El Ministeri de l'Interior ha desenvolupat 154 operacions contra el terrorisme jihadista a Espanya, amb més de 250 persones detingudes, des dels atemptats del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils (Tarragona).
Fonts del Ministeri han explicat a Europa Press que, a més de les 154 operacions a territori espanyol, han realitzat més de 20 operacions a d'altres pasos, amb més de 60 detencions.
Durant els anys precedents a 2017 es va produir una "notable evolució de l'amenaa terrorista", fet que requereix una contínua anlisi i una adaptació dels procediments en la lluita contraterrorista, amb collaboració internacional, acció policial i judicial i tasques d'intelligncia.
Després dels atemptats, amb les "llions apreses" s'han creat plans, iniciatives i rgans per adaptar-se a l'evolució i lluitar contra l'amenaa terrorista, com l'aprovació de l'Estratgia Nacional contra el Terrorisme al gener de 2019 o el Pla Estratgic Nacional de Prevenció i Lluita contra la Radicalització Violenta, i la creació del Comit Especialitzat contra el Terrorisme, entre d'altres.
PERFILS
Les mateixes fonts han explicat que "no existeix un perfil determinat" de persones radicalitzades, i que el terrorisme actual ha evolucionat cap a posicions més descentralitzades i fragmentades, amb grups més reduts i estructures menys jerarquitzades que operen a múltiples pasos, en les seves paraules.
La manera de captar a altres persones perqu s'introdueixin als seus grups "té com a ingredient comú el consum de la propaganda jihadista i extremista" a través de xarxes socials, missatgeria encriptada i tcniques d'intelligncia artificial, i s'adapta a les noves tecnologies i metodologies amb l'objectiu d'accedir a un públic més ampli, jove i vulnerable.
COM DETECTEN LES PERSONES RADICALITZADES
Des del Ministeri de l'Interior utilitzen diferents vies per detectar grups o persones radicalitzades: a través d'investigacions actives, per xarxes socials o a través de la collaboració ciutadana, un factor que consideren molt important.
El 6 d'octubre de 2020, el Consell de Seguretat Nacional (CSN) va aprovar el Pla Estratgic Nacional de Prevenció i lluita contra la Radicalització Violenta (PENCRAV) i va designar al Ministeri de l'Interior --a través del Comit Especialitzat contra el Terrorisme-- com a responsable pel seu desenvolupament i implementació a tot el territori nacional.
Aquest pla estableix un marc efectiu de prevenció, coneixement dels processos de radicalització violenta i tractament dels extremismes violents "per aconseguir una societat més sensibilitzada, conscient, segura i resilient".
Per a la prevenció, la formació i el compromís de la societat afavoreixen una detecció primerenca, i la comunicació estratgica contra la propaganda radical violenta ajuda a "reduir l'impacte".
