Publicat 12/01/2015 11:22

Erupcions volcàniques han afavorit la pausa a l'escalfament global

Volcán
Foto: WIKIPEDIA

MADRID, 12 (EUROPA PRESS)

L'hiat en l'escalfament global dels últims 15 anys ha estat causat en part per petites erupcions volcàniques, responsables de desviar la llum solar lluny de la Terra.

   Els científics han sabut fa molt temps que els volcans refreden l'atmosfera a causa del diòxid de sofre expulsat durant les erupcions. Les gotes d'àcid sulfúric que es formen quan el gas es combina amb l'oxigen en l'atmosfera superior poden persistir durant molts mesos, rebutjant la llum del Sol i rebaixant així les temperatures en la superfície i en l'atmosfera inferior.

   Estudis previs suggereixen que les erupcions de principis del segle podrien explicar fins a un terç del recent hiat en l'escalfament. Una nova investigació en la revista 'Geophysical Research Letters' identifica més senyals climàtics causats per l'activitat volcànica recent, i constata que aquests fenòmens desvien la radiació solar molt més que allò estimat prèviament.

   "Aquest nou treball mostra que els senyals climàtics de finals del segle 20 i l'activitat volcànica de principis del segle 21 es poden detectar en una varietat de diferents conjunts de dades d'observació", ha dit Benjamin Santer, del Laboratori Nacional Lawrence Livermore i autor principal de l'estudi.

   L'any més calorós registrat és el 1998. Després d'això, la pujada de les temperatures superficials globals observades durant el segle 20 va semblar anivellar-se. Els científics havien suggerit prèviament que factors com la debilitat de l'activitat solar i l'augment de l'absorció de calor pels oceans podrien ser responsables de la recent pausa en els augments de temperatura.

   Després de la publicació d'un article del 2011 en la revista Science per Susan Solomon, de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), s'ha reconegut que un augment en l'activitat volcànica també podria estar implicat a l'hiat en l'escalfament, no només grans erupcions, com es creia.

   Però en aquestes simulacions faltava un component important de l'activitat volcànica. David Ridley, també del MIT, va trobar el novembre passat la peça que faltava del trencaclosques en la intersecció de dues capes de l'atmosfera, l'estratosfera i la troposfera, la capa més baixa de l'atmosfera, on es desenvolupa la meteorologia. Aquestes capes es troben entre 10 i 15 quilòmetres sobre la Terra.

   Els mesuraments per satèl·lit de les gotetes d'àcid sulfúric i els aerosols produïts per erupcions volcàniques estan generalment restringits a més de 15 quilòmetres. Per sota, els cirrus poden interferir amb els mesuraments d'aerosols per satèl·lit. Això significa que cap als pols, on la baixa estratosfera pot arribar a fins a 10 quilòmetres, els mesuraments per satèl·lit perden una part significativa de la càrrega total d'aerosols volcànics.

FINS A 0,12 GRAUS DE REDUCCIÓ

   Per solucionar aquest problema, Ridley i el seu equip va combinar mesuraments subterranis, aeris i basats a l'espai per observar millor els aerosols en la part inferior de l'estratosfera. Van utilitzar aquestes estimacions millorades del total dels aerosols volcànics en un model climàtic simple, i van estimar que els volcans poden haver causat un refredament de 0,05 graus a 0,12 graus Celsius des del 2000.

   El segon estudi dirigit per Livermore mostra que els senyals d'aquestes erupcions de final del segle XX i principis del XXI poden ser identificats positivament en la temperatura atmosfèrica, la humitat i la radiació solar reflectida en la part superior de l'atmosfera.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés