"La catàstrofe la coneixem. No volia explicar la Shoah ni la guerra"
BARCELONA, 12 març (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Éric Vuillard recorre "com una societat d'individus es mou des de la complaença cap a la corrupció en l'Alemanya nazi en la novel·la 'El orden del día' (Tusquets/Edicions 62), ha explicat en roda de premsa aquest dilluns.
La novel·la, Premi Goncourt 2017, viatja al 1933 quan els industrials alemanys --entre ells d'Opel, Siemens, Krupp i Bayer-- donen ingents quantitats a Adolf Hitler en suport al règim; a més d'abordar l'annexió d'Àustria amb el silenci dels líders europeus.
Ha assegurat que la novel·la versa sobre el menyspreu social, el compromís, la complaença amable, els 'lobbies', la connivència, la implicació i la corrupció, i com es transita en l'ascens nazi des de "de la complaença fins a la corrupció".
Ha recordat que fa anys va llegir les memòries de Winston Churchill, i que després un amic li va regalar novament aquestes memòries fa poc, la qual cosa el va motivar a interessar-se de nou per l'època i aprofundir en ella.
Ha detallat que va descobrir una necrològica sobre el suïcidi el 1938 de quatre persones en aquesta data, i totes les lectures que havia fet sobre Churchill van recobrar un interès que no havia sentit fins llavors: "Em vaig adonar que centenars de persones s'havien suïcidat".
Concretament, va posar en marxa la novel·la la troballa de la necrològica de quatre suïcidis de jueus a Àustria als quals van seguir centenars d'estranys suïcidis després de l'entrada alemanya a Àustria, l'Anschluss, suposadament pacífic.
Per a l'autor, aquesta annexió d'Àustria constata que hi ha "aspectes desconeguts" dels inicis del règim nazi, i que l'evocació d'aquests centenars de suïcidis aporta una nova manera de mirar cap a on se situen els inicis de l'Holocaust.
"Era una manera de demostrar que d'alguna manera la Shoah --l'Holocaust-- comença amb aquest moment, quan la gent es veu forçada a suïcidar-se. Una nova posició a abordar", ha agregat Vuillard.
HOMO ECONOMICUS "SENSE MORAL"
Sobre la participació de les empreses en el règim ha assenyalat que els negocis sempre han estat els negocis, com a llei general: "Això és el que ens ha ensenyat l''homo economicus', que no té moral".
L'escriptor posa sobre la taula la "ceguesa social" d'aquells anys en els quals la classe política i econòmica no van ser capaces de veure la catàstrofe que s'aveïnava.
"La catàstrofe la coneixem. No volia explicar la Shoah ni la guerra", ha justificat l'escriptor, que ha dissenyat un joc d'estructures per a la seva novel·la, de manera que està dissenyat com un muntatge amb el qual diu coses sense dir-les gràcies a una significació que s'imposa.
Ha descrit que en aquest escenari el paper de la literatura conjuga la serietat de la història amb la ironia i l'humor que aporten les petites anècdotes, donant així una visió que en conjunt resulta més "cinematogràfica" i té notes d'humor.
