DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS
MADRID 19 des. (EUROPA PRESS) -
ERC busca al Congrés un acord de "mínims" amb els grups parlamentaris amb l'objectiu d'accelerar les condicions exigides als immigrants amb feina que volen accedir a regularitzar la seva situació a Espanya.
Els independentistes han portat a debat, aquest dimecres, al Ple de la Cambra una moció en la qual demanen al Govern espanyol que el requisit perquè un estranger opti al dret a residència sigui el contracte de feina de 40 hores setmanals durant un mínim de tres mesos. Actualment, la Llei d'Estrangeria exigeix que aquest compromís sigui d'un any.
A més, el partit català proposa que aquest requisit es tingui en compte independentment de si l'ocupador està o no al corrent del pagament de les obligacions fiscals i tributàries exigibles a Espanya, si hagués acomiadat diversos treballadors durant els darrers anys, o si tingués treballadors a mitja jornada.
En la seva defensa d'aquesta iniciativa, la diputada Ana María Surra ha denunciat que amb la reforma laboral duta a terme el 2011 pel PP la majoria dels treballadors espanyols compten amb un primer contracte de prova de tres mesos, encara que posteriorment es renovi pel mateix ocupador i al mateix treballador, la qual cosa ha fet que molts immigrants no hagin pogut regularitzar des d'aleshores la seva situació, malgrat tenir feina.
Això afecta 400.000 persones, segons ha indicat Surra, que, segons ha apuntat, "treballen en l'economia submergida o en la venda ambulant", la qual cosa els porta a perdre molts anys en aportació a la seva jubilació, així com a l'economia de l'Estat.
GARANTIES QUE NO EXISTEIXI PRECARIETAT
No obstant això, l'última part d'aquesta moció és la que més han posat en dubte els principals grups parlamentaris, que al·leguen que pot portar a afavorir el frau per part de les empreses.
Molts han deixat en l'aire el seu suport al text republicà, a l'espera que ERC accepti algunes de les esmenes que s'han registrat.
Una d'aquestes esmenes, és la del PSOE, el text del qual només reclama a l'Executiu central diverses solucions per a les persones que, mitjançant les fórmules legals previstes, puguin accedir a les autoritzacions per circumstàncies excepcionals, basades en l'existència d'un contracte de feina.
La portaveu socialista al debat, Miriam Alconchel, ha defensat la immigració legal i ordenada i ha mostrat la seva preocupació perquè la iniciativa d'ERC no aporta "garanties en les quals no existeixi precarietat i un risc de vulnerabilitat", tant per al migrant com per a la seva família. Al seu parer, la seva proposta garanteix millor els drets d'aquestes persones.
Similar és l'esmena de Ciutadans. El diputat taronja Luis Miguel Salvador, ha advocat per polítiques que ajudin a reduir les desigualtats als països d'origen, i consensuar amb la UE les polítiques a dur a terme en matèria migratòria.
El PP coincideix en aquest missatge de política comuna europea i ha mostrat els seus dubtes davant del canvi que proposen els independentistes.
La diputada Celia Alberto, ha assenyalat que el procés de regulació extraordinària posat en marxa per Zapatero el 2005, va provocar la crisi de les piragües i ha atribuït l'augment d'arribades de pasteres durant els darrers mesos a l'acolliment de l''Aquarius' i l'anunci, per part del Govern socialista, de la retirada de les concertines.
UN ESTAT D'IRREGULARITAT INSTITUCIONALITZAT
ERC ha comptat amb mes suport per part d'Units Podem. El seu portaveu en aquesta matèria, el diputat d'En Comú, Marcelo Expósito, ha assenyalat que "facilitar les condicions de vida als migrants al país" és "una qüestió de vida o mort" i ha denunciat que els permisos curts que es concedeixen a Espanya i els llargs processos administratius han "institucionalitzat" la irregularitat com "un estat més del cicle migratori", fins i tot en aquells casos en els quals la Llei d'Estrangeria no considera aquestes persones expulsables.
Tant el PNB com el PDeCAT, han avançat el seu vot favorable a la moció d'ERC, que es vota al Congrés aquest dijous. El representant del partit català, Carles Campuzano, ha posat, a més, el focus en la necessitat de fer polítiques per a les segones i terceres generacions, afligides de pobresa o fracàs escolar, entre d'altres problemes.
Per la seva banda, el representant de Compromís, Enric Bataller, ha qualificat de 'via crucis' administratiu el procés que ha de passar un immigrant per a la seva regularització, al mateix temps que se li exigeixen tres anys d'arrelament al país mentre treballa.
Per al diputat valencià, això és un "brou de cultiu" per a les irregularitats laborals. Finalment, el portaveu d'EH Bildu, Oskar Matute, s'ha mostrat favorable a donar aquest "tímid avanç" en matèria de "dignitat vital de les persones, independentment del seu origen".
