Publicat 16/6/2020 11:55:34 +02:00CET

Entitats socials demanen que es reconegui l'accés a Internet com un dret fonamental

Un alumne de primària fa els deures en l'ordinador (Arxiu)
Eduardo Parra - Europa Press

Un estudi identifica que un 20% de les persones adultes no té accés a la xarxa

BARCELONA, 16 juny (EUROPA PRESS) -

La presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Francina Alsina, ha reclamat aquest dimarts que es reconegui l'accés a Internet com un dret fonamental en el marc de la presentació de l'estudi 'La bretxa digital en les persones ateses per les entitats socials'.

Ho ha explicat en roda de premsa telemàtica en la qual també han participat el secretari general de Treball, Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat, Josep Ginesta; la comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes; la directora de la Fundació Ferrer i Gurdia, Sílvia Luque, i la investigadora principal de l'estudi, Sandra Gómez.

m4Social, el projecte d'innovació digital en l'àmbit social de la Taula del Tercer Sector, i la Fundació Ferrer i Guàrdia han impulsat l'estudi que ha analitzat la bretxa digital des de tres perspectives diferents: l'accés a la tecnologia i a la xarxa, l'ús que se li dóna i la qualitat d'aquest ús.

Luque ha explicat que "la bretxa digital té el seu origen en les desigualtats tradicionals i les augmenta encara més", ja que la seva prevalença s'incrementa entre la població estrangera i en llars amb ingressos inferiors als 500 euros.

De fet, un 20% dels enquestats no tenen accés a Internet, però si se centra la mirada en els col·lectius, el percentatge és més elevat: representen un 40% de la població estrangera i un 42% de les persones que viuen en llars amb ingressos inferiors als 500 euros.

En aquest sentit, Fuertes ha argumentat que el confinament per la pandèmia de coronavirus "ha posat de manifest les desigualtats derivades de la bretxa digital".

Ginesta ha ratificat aquesta idea, encara que ha afegit que la pandèmia també ha generat "oportunitats per repensar el model", així com ha propiciat noves formes d'actuació des de l'administració.

ACCÉS

Gómez ha explicat que l'accés a la tecnologia amb connexió a Internet s'ha generalitzat gràcies als 'smartphone' --un 93% dels adults disposa d'un-- encara que ha insistit que "no es pot parlar d'una bretxa d'accés superada".

Sobre l'accés a Internet, la investigadora ha concretat que les tarifes i les dades mòbils subjectes als 'smartphone' "impacten directament en l'autonomia de les persones", que en molts casos han de desplaçar-se per connectar-se a la xarxa.

De fet, les persones amb menys recursos accedeixen a Internet en menor mesura des de casa seva i des del telèfon mòbil, i un 54,7% dels enquestats assegura que incrementaria el seu ús amb un dispositiu adaptat.

Gómez ha afegit que la bretxa d'accés s'ha fet "més clara" durant la pandèmia perquè les persones no podien desplaçar-se a llocs en els quals habitualment es connecten a Internet.

USO COMUNICATIU

Gómez ha concretat que "les diferents bretxes s'alimenten entre elles, per la qual cosa si una persona té l'accés limitat a la xarxa, prioritzarà els usos que considera més rellevants".

En aquest sentit, el que més es prioritza és l'ús comunicatiu dels dispositius en tots els grups d'edat: un 84% dels menors i un 73% dels adults es connecten a Internet diari.

Així mateix, Gómez ha argumentat que "no hi ha inclusió digital fins que tothom tingui les mateixes possibilitats de treure profit de les tecnologies".

"Es pot aprofitar Internet des dels àmbits laboral, econòmic, relacional, institucional, educatiu, social i de salut", ha afegit la investigadora, uns camps que, al seu judici, limiten la promoció social de les persones que no poden accedir.

Ha acabat amb que la bretxa digital té, a més, "uns impactes que van més enllà de les dimensions individuals, amb una afectació directa en el treball de les entitats".

Contador