BARCELONA, 14 nov. (EUROPA PRESS) -
Les 3.000 entitats socials que integren la Taula del Tercer Sector dirigiran una carta a tres empreses de subministraments d'electricitat i gas per demanar-los que signin convenis amb les administracions i absorbeixin part de la despesa que actualment suporten administracions i entitats.
En la missiva demanaran a les empreses una reunió per valorar el compliment de la llei 24/2015, els articles de la qual de pobresa energètica segueixen vigents, i el bo social, aprovat a l'octubre pel Govern central, segons ha explicat la presidenta de la Taula, Francina Alsina, en roda de premsa aquest dimarts, quan es compleix un any de la mort d'una anciana víctima de pobresa energètica a Reus (Tarragona).
Així mateix, en la carta les entitats constaten que l'accés als subministraments és un dret bàsic i lamenten que a Catalunya i la resta d'Espanya "les polítiques energètiques s'han regit fonamentalment per consideracions econòmiques".
Alsina ha detallat que es dirigiran a Endesa, Iberdrola i Gas Natural Fenosa, que entre les tres van tenir el 2016 uns beneficis nets de més de 5.000 milions d'euros segons apunta, i davant aquestes xifres, ha considerat que podrien assumir la despesa que actualment afronten les entitats socials, que al seu torn fan un esforç per cobrir altres àmbits de la pobresa, com el de l'alimentació.
Alsina, que ha lluït un llaç groc --convertit en símbol contra els empresonaments del Govern revocat i líders d'ANC i Òmnium-- ha explicat que des del cas de l'anciana --"un fet molt greu" que demanen que no es repeteixi--, ha percebut una millora en l'actitud de les subministradores, que compleixen amb la comunicació amb serveis socials davant possibles talls.
Ha afirmat que no tenen constància que s'hagin produït més talls a persones usuàries de serveis socials, encara que ha fet una crida d'alerta perquè es garanteixi que se segueixen els protocols.
A preguntes dels periodistes, ha reconegut que en els pisos ocupats per famílies en risc d'exclusió existeix el "problema" que es produeixen talls i no es donin d'alta, però que no entren en aquests supòsits de la llei.
CAUSES
Entre les causes que generen la pobresa energètica, sobre la qual ha reiterat que és una forma més d'exclusió residencial i que no correspon solament als mesos d'hivern, Alsina ha assenyalat tres factors: un baix nivell d'ingressos, una baixa qualitat de l'edificació, i el "augment continuat dels preus de l'energia", ja que ha pujat un 80% des del 2008, segons ella.
Segons les últimes dades de l'Idescat, el 2016 el 8,7% de la població no podia mantenir la seva llar en una temperatura adequada, i la presidenta d'Entitats Catalans d'Acció Social (Ecas), Sonia Fuertes, ha remarcat que queden fora d'aquestes xifres les persones que per fer front a despeses d'habitatge i manteniment, deixen d'invertir en altres coses.
Ha alertat que aquesta pobresa, que sovint porta a optar a recursos energètics no eficients, té conseqüències en la salut, com malalties respiratòries --els nens de llars amb condicionament insuficient tenen més ingressos hospitalaris--; en l'habitatge, on generen problemes com humitats que deriven en implicacions en la salut, i en el medi ambient, amb més emissions negatives que afecten la salut pública.
"Volem que es considerin els temes sobre pobresa energètica com a prioritat social" pels seus efectes en la salut, ha defensat el vicepresident de Càritas Catalunya, Martí Batllori, que ha afegit que detecten que la meitat dels afectats no ha visitat serveis socials, i ha coincidit que molts prioritzen lloguer i energia sobre menjar i roba.
La directora d'Intervenció Social de Creu Roja Catalunya, Susanna Roig, ha remarcat que es dona una "cronificació de la pobresa", que afecta el 40% de les persones que atenen segons un estudi fet al març d'aquest any, i que la taxa de pobresa energètica entre els que atenen ha pujat 40 punts en els últims cinc anys, fins a arribar al 81% actualment.
MILLORAR L'EFICIÈNCIA
Roig ha cridat a abordar el repte de treballar per a nous criteris d'eficiència en habitatges nous, així com en ajudes per rehabilitar i millorar les que són ineficients, ja que ajudar a pagar rebuts és un "pou perdut" si no està optimitzat el consum, i ha afegit la necessitat que els electrodomèstics eficients no siguin solament els més cars.
Càritas va destinar 10 milions a cobertures bàsiques el 2016, entre els quals hi ha 140.000 euros directament a la cobertura de subministraments, una xifra que va augmentar el 2014 i s'ha mantingut actualment, mentre que la Creu Roja porta dedicats el 2017 més de 80.000 euros a pobresa energètica; i Roig ha remarcat que no existeix un bo social per a gas butà i gas natural.
APE
En un comunicat, l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) ha criticat aquest dimarts que l'empresa subministradora elèctrica que va tallar "il·legalment" la llum a l'anciana de Reus no ha pagat encara la multa imposada per la Generalitat, de 500.000 euros, i que va recórrer.
Ha lamentat que la Generalitat no ha aconseguit que les empreses d'aigua, llum i gas signin el conveni que va proposar el 2017, i que a data del 17 de juliol, l'Agència Catalana de Consum va rebre 239 denúncies per incompliment de la llei catalana de la pobresa energètica, i que el 78% correspon a Endesa, seguida de Gas Natural, amb el 20%.
"Pel seu costat, la Generalitat va reaccionar tard" quant a garantir el compliment de la llei, ja que des de la seva aprovació, l'entitat li va sol·licitar que realitzés inspeccions d'ofici per comprovar el seu compliment, però fins a la mort de la dona no es van iniciar les primeres.
