Lorena Sopêna - Europa Press
Col·laboren emetent certificats de vulnerabilitat i oferint acompanyament
BARCELONA, 2 maig (EUROPA PRESS) -
Responsables d'entitats socials catalanes han reclamat a l'administració més recursos i més flexibilitat en els tràmits per a la regularització i han explicat que, encara que estan satisfets per col·laborar en un procés important, han arribat a veure's desbordats.
En declaracions a Europa Press, la presidenta de l'associació Àmbit Prevenció, Mercè Meroño, ha demanat més recursos i millor planificació per donar certificats de vulnerabilitat i tramitar la regularització, així com habilitar espais més grans i sense necessitat de cita prèvia o nombre per fer-ho.
També ha insistit en la necessitat de formar correctament i amb temps a les personis responsables, i de dotar de mitjans tècnics i físics.
Ha explicat que Àmbit Prevenció, acreditada per donar certificats de vulnerabilitat i tramitar regularitzacions, està treballant amb entre 15 i 20 persones que, 3 dies a la setmana de 9 a 14 hores, atenen a migrants sense cita prèvia, i fins a aquest dijous han donat més de 2.000 certificats.
Inicialment es van oferir per col·laborar en aquests tràmits aprofitant que el 80% de les persones amb les quals treballen --en situació d'exclusió social, precarietat i vulnerabilitat-- són migrants: "Volíem ser un punt comunitari al barri on estem, La Bordeta, perquè la gent del barri no hagués de desplaçar-se".
CUES I ESTRÈS
Meroño ha relatat que ràpidament es van desbordar, va haver-hi un efecte anomenada i va començar a acumular-se gent fent cua, fins i tot persones que dormien al carrer: "Teníem a persones que venien amb la manta, unes altres que treballaven de repartidors i havien d'anar i tornar, fins i tot dones embarassades o persones que venien amb la polsera de l'hospital. Era un estrès increïble per a tothom".
No obstant això, mostra la seva "satisfacció" per haver pogut aportar la seva calidesa, i no només ajudar a tramitar certificats, sinó també escoltar les històries dels atesos; encara així, insisteix en la necessitat d'habilitar espais més grans i menys invasius, i explica que ja estan treballant per fer-ho en un equipament del mateix districte.
Així mateix, remarca que, més enllà dels certificats, el que està revelant la regularització extraordinària són les borses de pobresa que existeixen a Catalunya i a la resta d'Espanya: "Són rius i rius de persones de totes les edats i països. En les cues no et trobes 'expats', o persones en situacions estupendes".
COL·LABORACIÓ AMB RESULTATS "DESBORDANTS"
El director territorial de la Fundació Cepaim i membre de la junta directiva d'Entitats Catalans d'Acció Social (Ecas), Mohamed Aït abou Moujane, ha valorat positivament la idea inicial de col·laboració entre l'administració i el tercer sector, que porta temps reclamant una governança compartida, però ha assenyalat que els resultats han estat "desbordants" per a moltes entitats.
Ha qüestionat el requeriment dels certificats de vulnerabilitat: "La persona en situació administrativa irregular ja és vulnerable en si mateixa", ha apuntat, ja que no pot fer vida normal, treballar amb contracte o caminar amb seguretat pel carrer.
Aït abou Moujane ha destacat el treball col·laboratiu entre les entitats i ha explicat que el mètode usat per la Fundació Cepaim, situada en el Raval de Barcelona, ha estat començar amb les personis internes ateses per l'entitat; seguir amb persones derivades d'altres entitats --fase en la qual es troben ara-- i, després, mirar com poden ajudar a la resta de persones que ningú està atenent: "Hem intentat no tenir cues. La gent no pot estar malvivint al carrer".
"Hem intentat treballar conjuntament i organitzar a les persones, conscients que la persona que acudeix el vol tot, al moment i amb presses. Has de treballar amb paciència, ja saps que no pots dir-li que tranquil, que vingui la setmana que ve, perquè el que ell veu és la seguretat, la vida digna", relata el director territorial.
Cepaim, que treballa també en assentaments irregulars, ha atorgat fins al moment al voltant de 600 certificats de vulnerabilitat, i també s'han trobat amb persones que acudeixen a demanar-ho quan en realitat no ho necessiten: "Les persones volen assegurar el tir. Però quan els dius que no fa falta el certificat, i l'hi dius en amazig, en àrab, urdú, wolof o xinès, llavors confien en tu. Això ens ha facilitat molt el treball".
TREBALL A LLARG TERMINI
Aït abour Moujane assenyala que el termini obert per fer els tràmits --fins al 30 de juny-- és "molt poc temps", i apunta que al juny entri en vigor el Pacte Europeu de Migració i Asil, per la qual cosa espera poder guanyar una mica de temps amb el treball coordinat entre les entitats.
Així mateix, alerta que, després del procés de regularització, el següent "peatge" serà la renovació dels permisos de residència i treball, i remarca la necessitat d'acompanyar als migrants i desenvolupar un sentiment de pertinença, per la qual cosa veu tot el procés com un fet estructural a llarg termini.
ADMINISTRACIONS "FLEXIBLES"
La responsable de formació i inserció laboral de Càritas Barcelona, Dessirée Garcia, ha subratllat la necessitat que les admistraciones siguin "flexibles" en les cites per entrar els expedients, perquè el mínim de gent quedi fora, ja que no hi ha una comptabilització oficial de quantes persones en situació irregular hi ha.
Càritas té 7 punts repartits per la diòcesi de Barcelona en els quals està ajudant a persones que ja tenien un seguiment per part de l'entitat: "No és un procés fàcil, és una oportunitat, però gestionar-la té la seva dificultat", reflexiona Garcia.
"L'angoixa més o menys sempre està, sobretot quant a que no se'ls passin els terminis. Al final són persones que fins ara no existien, que formaven part les nostres comunitats, però sense accés a determinats drets. Es juguen molt", ha destacat.
Així mateix, Garcia ha afirmat que encara que el tercer sector sempre estarà col·laborant, i "més quan es tracta d'usar una eina que restableix drets, dignitat i cohesió social", la responsabilitat i la competència ha de recaure en les administracions públiques implicades.
