Alerten en un informe que les dades oficials no reflecteixen les conseqüncies de la inseguretat residencial
BARCELONA, 16 jul. (EUROPA PRESS) -
Un informe impulsat per diverses entitats socials ha analitzat l'emergncia habitacional, les seves implicacions en la salut, i la pobresa energtica a Barcelona entre 2017 i 2020, i ha alertat que aquesta situació s'ha cronificat i que les estadístiques oficials no reflecteixen la inseguretat residencial a la capital catalana ni les seves conseqüncies.
"Fa deu anys que parlem d'emergncia habitacional, per cal parlar de crisi de l'habitatge, que segueix viva i requereix encara de mesures urgents i estructurals", ha destacat en una roda de premsa aquest dijous el tcnic d'Habitatge i Ciutat de l'Observatori DESC (ODESC) i co-autor de l'estudi, Guillem Domingo, que ha lamentat la falta d'estadístiques oficials que reflecteixin aquesta situació.
Entre altres dades, aquest nou informe destaca que el 88% de les dones en situació d'emergncia habitacional tenen una mala salut mental; que el 57% de les persones enquestades tenen contracte, per viuen igualment en precari; i que un 38% dels afectats per la crisi de l'habitatge pertanyen a famílies monoparentals o monomarentals.
L'informe es basa en 415 enquestes a persones en situació de vulnerabilitat habitacional que han interactuat amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Barcelona (PAH BCN) o l'Aliana Contra la Pobresa Energtica (APE), que signen l'estudi juntament amb l'ODESC, Enginyers Sense Fronteres (ESF) i l'Agncia de Salut Pública de Barcelona (ASPB).
Els impulsors de l'informe, que han comptat amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, han destacat que el nou document aporta "dades indites i detallades" sobre el perfil de les persones que sofreixen d'emergncia habitacional i desnonaments, les problemtiques que els comporta, i ofereixen diverses recomanacions a les administracions públiques.
"En els últims anys s'han fet moltes normes, per exemple, en l'mbit de l'habitatge, que no parteixen de dades si no de percepcions", ha assenyalat Domingo, que ha reclamat a les administracions públiques una major exhaustivitat en les seves estadístiques sobre habitatge, salut o pobresa energtica.
EL PERFIL DE L'EMERGNCIA
Segons els seus autors, l'estudi té per objectiu aportar dades prpies per aprofundir en la problemtica de la prdua de l'habitatge i l'accés als subministraments i en les conseqüncies en la salut, i visibilizar "mitjanant una anlisi de dades indit que integra diferents perspectives interrelacionades" la situació d'inseguretat residencial i crisi d'habitatge que es viu des del 2008.
L'informe constata, per exemple, que el 46% de les persones enquestades quedarien amb un saldo negatiu en el seu compte bancari si paguessin la hipoteca i que un 16% es quedaria a zero, la qual cosa implica "que l'esfor per pagar és tan gran que no poden fer-ho", ha explicat la tcnica de l'ODESC i membre de la PAH, Lucía Delgado.
També adverteix que el 25% de les persones enquestades es trobaven en situació d'atur i sense subsidi, que un 19% cobrava l'atur, i que un 31% tenia contracte, per la qual cosa, segons Delgado, "fins i tot les famílies que tenen treball tenen dificultats per pagar el seu habitatge".
En l'mbit de la pobresa energtica, l'informe indica que un 57% dels enquestats no pot mantenir la seva casa a una temperatura adequada quan fa fred o quan fa calor, i que un 34% no pot fer-ho en cap de les dues situacions: "El tpic que la pobresa energtica solament té a veure amb l'hivern i el fred no és real, també existeix a l'estiu", ha manifestat la portaveu d'APE, María Campuzano.
Per la seva banda, la tcnic de l'ASPB, Ana Novoa, ha destacat l'impacte en la salut de l'emergncia residencial i la pobresa energtica, "especialment en la salut mental i en el cas de les dones", amb prop de 9 de cada 10 dones i 7 de cada 10 homes amb una mala salut mental arran de la seva situació habitacional.
RECOMANACIONS
Davant aquesta situació, les entitats recomanen que es faciliti el lloguer social per evitar els desallotjaments per motius econmics, que l'Ajuntament de Barcelona llogui pisos per reallotjar a les famílies en situacions de prdua d'habitatge, i que s'engeguin mecanismes de condonacions de deutes per a famílies que s'han vist abocades a la prdua de l'habitatge.
També, entre altres mesures, demanen crear una unitat de mediació especialitzada per a les ocupacions en precari; orientar les polítiques públiques a garantir l'accés als subministraments bsics durant tot l'any; i sensibilitzar i capacitar els professionals dels Centres d'Atenció Primria sobre la inseguretat residencial i com aquests problemes socials afecten a la salut i les conductes relacionades.
