Dones i famílies monomarentals, els col·lectius més castigats
BARCELONA, 18 jul. (EUROPA PRESS) -
Entitats Catalanes d'Acció Social (Ecas) ha reclamat aquest dimecres un model de protecció social més àgil per fer front una pobresa que, malgrat finalitzar els moments més durs de la crisi econòmica, "s'ha diversificat, és més severa i profunda", amb un fort impacte en les dones i les famílies monoparentals.
En la presentació de l'informe Insocat 'Les veus de la pobresa des de dins', la presidenta d'Ecas, Sònia Forts, ha advocat per un sistema d'ajudes i prestacions més senzill i menys lent i no "mig kafkià, de no saber on remetre-s'hi".
Ha remarcat que és necessari un canvi de mirada en el model, i ha advertit que "atendre les necessitats d'avui, no és les de matí", per la qual cosa veu necessari més prevenció, una aproximació més comunitària i un altre model econòmic, a més de defugir d'iniciatives de caràcter asistencialista.
La vocal de Pobresa d'Ecas, Teresa Crespo, ha subratllat la diversificació de la pobresa, i ha remarcat que aquesta no es tracta d'un moment, sinó un procés" de què cada vegada és més difícil sortir.
Ha remarcat que el sistema de protecció "no ha estat capaç d'adaptar-se" a les noves realitats, sent molt pal·liatiu i poc preventiu, i ha advocat per un canvi de mirada en les polítiques socials centrada en els drets de les persones.
POBRESA MULTIFACTORIAL
L'informe qualitatiu 'Les veus de la pobresa donis de dins', que ha comptat amb una quinzena d'entrevistes, reflecteix que la pobresa és multidimensional i multifactorial, i que els col·lectius on està tenint més impacte és en les dones i les famílies monoparentals, la majoria amb fills depenents de dones.
El 24,2% de les llars amb fills depenents el 2017 té risc de pobresa, que se situa en el 15,6% en les llars sense fills depenents, no obstant això aquests percentatges pugen en les monoparentals, amb un 35,3%, malgrat descendir del 43,3% de fa quatre anys, unes xifres que mostren una situació de "cronificació", ha assegurat l'autor de l'estudi, Eloi Ribé.
L'investigador ha assegurat que en les famílies s'estan produint situacions de "molta angoixa" per la inseguretat alimentària i el temor a la transmissió intergeneracional de la pobresa, que és perniciosa per a nens i joves que hi creixen.
Ribé ha assenyalat que l'informe constata "el final del binomi treball-benestar", ja que assenyala que entre 2013 i 2017 ha crescut la taxa de risc de pobresa entre les persones ocupades i els aturats: entre els que tenen treball, ha passat del 14,1% al 15,3%, i entre els aturats, del 52% al 59,3%.
L'informe sosté que la cronificació de la pobresa deriva en situacions d'habitatge irregulars i forçoses, que tenen un impacte en la salut física i mental.
DESIGUALTAT DE GÈNERE
La directora de la Fundació Surt, Sira Vilardell, ha remarcat que les dones pateixen "una de les pitjors cares" de la pobresa, i que la feminització d'aquesta creix diàriament lligada a una desigualtat estructural de gènere.
Ha sostingut que el mercat de treball precaritza la dona, amb una majoria dels contractes temporals i d'horari parcials, la qual cosa després té un impacte en les pensions, on es produeix una "bretxa" de gènere.
Vilardell ha remarcat que per això un nou model de prestacions necessita suports específics per a les dones en aquesta situació, mesures de conciliació laboral més equitatives, per la qual cosa és vital una anàlisi prèvia de les realitats existents.
La responsable dels programes Laris i Proinfant, Nausica Castelló, ha incidit que la pobresa té rostre de dona, que la seva inserció laboral és més difícil i que no disposar d'una tranquil·litat suficient afecta les necessitats materials i emocionals dels menors a càrrec.
Ha afirmat que créixer en una llar amb pobresa té efectes en els nens i pot impactar en la resta de les seves etapes de creixement, i ha advocat perquè el model de prestacions és lliure d'estigma i la societat no "revictimice" a la dona per demanar ajudes.
REVISAR AJUDES
Castelló ha assenyalat que s'han de revisar totes les ajudes perquè són insuficients, i ha incidit en un canvi en les polítiques laborals, amb una flexibilització d'horaris per adaptar-se a les realitats perquè és inadmissible que per a les empreses les dones amb fills puguin ser "una càrrega".
Un dels participants en l'estudi qualitatiu, Roberto Martínez, ha criticat que el sistema "és un desastre de dalt a baix", i ha retret que la precarietat no s'estigui solucionant.
