Li reprotxen un rumb "divagador" i prioritzar l'explotació econòmica de Barcelona
BARCELONA, 30 juny (EUROPA PRESS) -
Entitats i plataformes veïnals reprotxen a l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, haver desoït el "consens veïnal", prioritzar l'explotació turística de la ciutat i un endarreriment de la posada en marxa d'equipaments socials pendents des de fa anys.
Així es desprèn del balanç d'una desena de col·lectius veïnals consultats per Europa Press sobre els dos primers anys del Govern municipal de CiU, que va arrabassar l'alcaldia al PSC el 2011 per primera vegada en democràcia.
El president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb), Lluís Rabell, ha reprotxat a l'executiu municipal "moure's sota l'impuls desordenat de lobbies", com en el que ell considera una privatització de la Marina del Port Vell, que ampliarà els amarratges per a grans iots.
Alhora, ha criticat l'àrea d'Hàbitat Urbà per "intentar replantejar projectes llargament consensuats amb els veïns" i un impuls especulatiu en el nou Pla d'Usos de Ciutat Vella, malgrat valorar positivament el diàleg fluid amb Trias i la política de beques menjador per combatre l'impacte de la crisi en la infància.
En la cobertura de les vies de Sants, el tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, va fer marxa enrere a crear un vial al carrer Antoni Capmany i va accedir el març a reprendre el projecte inicial per la pressió veïnal, sobre la qual cosa l'ha criticat el president del Centre Social de Sants, Josep Maria Domingo: "S'ha perdut un any. Les obres estarien avançades. És lamentable".
La mateixa percepció que el Govern municipal "ha anat divagant" la té l'Associació de Veïns del Poblenou i el seu president, Salva Clerós, veu positiu redefinir el trànsit després de l'enderroc imminent de l'anell de Glòries, així com el començament, tot i que tardà, del procés participatiu per revitalitzar l'eix Pere IV, però reprotxa que el Govern municipal hagi desoït el consens veïnal en el tancament de l'Ateneu Flor de Maig i el nou asfaltat de la Rambla.
En el tancament de la zona monumental del parc Güell --serà gratis per a veïns, amb carnet per als altres barcelonins i de pagament per a turistes--, el president de l'Associació de Veïns del Coll, Salvador Barrau, ho veu "de sentit comú" per a la seguretat i circulació dels veïns però, des de la Plataforma Defensem el Parc Güell --amb 50.000 firmes en contra--, Albert Arias ho considera nociu per a l'espai públic i decidit sense participació ciutadana oberta.
FITA A SANT ANDREU
Al barri de Sant Andreu, els veïns van veure satisfeta el gener la demanda històrica de protegir el seu nucli antic, i ho han celebrat, però queden "pendents" per construir 1.000 pisos i 10 equipaments en les antigues casernes del districte, previstos des del 2006, ha afirmat el president de l'Associació de Sant Andreu del Palomar, Genís Pasqual.
La mateixa celeritat demanen els habitants del barri de la Sagrera per construir l'estació i els seus equipaments; el president de la seva Associació, Josep Barbero, s'oposa a qualsevol retallada en les ambicions del projecte i critica lentitud en la seva execució: "Qualsevol que passa davant de les obres creu que estan parades".
URBANISTES
El director de l'Observatori de la Urbanització de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Francesc Muñoz, creu que la ciutat està ancorada en un urbanisme tradicional i enfocat com 'business friendly', amb una participació ciutadana "mínima, banalitzada" i prevista en el moment de decidir un projecte, quan hauria de donar-se en el diagnòstic, usant les tecnologies intel·ligents més enllà de grans esdeveniments com el Mobile World Congress.
La catedràtica d'urbanisme per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Maria Rubert celebra que s'estigui deixant enrere un "urbanisme de creixement" per utilitzar allò ja construït, i que s'hagi debatut sobre Collserola, tot i que sense actuar: creu que les grans decisions no s'han d'aplicar per consens, però que és positiu que s'escoltin veus contradictòries.
Sobre Glòries, Francesc Muñoz veu un error demolir l'anell viari, ja que el considera un punt de visió sobre el paisatge i creu que el seu futur s'hauria de lligar al de l'entorn, com les tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs, mentre Maria Rubert tem els futurs túnels que passaran sota la plaça, ja que "un túnel fa perifèric un lloc"; tots dos coincideixen que el cotxe ha de perdre pes a la ciutat.
