Registren una proposició de llei al Parlament per tornar a activar les mesures que ha anullat el TC
BARCELONA, 8 juny (EUROPA PRESS) -
Les entitats del grup promotor de la Llei 24/2015 de pobresa energtica i emergncia de l'habitatge han promogut una proposició de llei per recuperar els lloguers socials obligatoris de grans tenidors a persones vulnerables, que han registrat al Parlament els grups d'ERC, Junts, la CUP i els comuns per tramitar-la d'urgncia.
La portaveu de la PAH Lucía Delgado ha explicat en una roda de premsa al Parlament que l'objectiu és recuperar i millorar les mesures que preveu el Decret llei 17/2019 que al gener va anullar el Tribunal Constitucional (TC), amb la intenció d'aprovar-les a l'octubre: "La primera llei social que s'aprovar en aquest nou Parlament ser la recuperació dels lloguers socials obligatoris per aturar desnonaments".
Ha advertit que es tracta d'una mesura d'emergncia, ats que el 9 d'agost acaba la moratria estatal pels desnonaments que s'ha impulsat per la pandmia del coronavirus: "Si no actuem, durant el 2022 vindr un tsunami de desnonaments, que hem valorat en 26.000. És una xifra que no s'ha vist mai".
El també portaveu de la PAH Josep Babot ha destacat que la proposició de llei no tan sols recupera mesures sinó que les millora per evitar que els grans tenidors mirin d'incomplir-les, per la qual cosa han redut de 15 a 10 els habitatges que han de tenir les persones jurídiques per oferir un lloguer social, en vista d'una "prctica fraudulenta de parcellar la cartera d'habitatges en diferents empreses".
A més, volen fixar en un mes el termini mxim per als grans tenidors per oferir el lloguer social i que s'impulsin processos sancionadors si s'incompleix, han augmentat de tres a set anys la cessió de pisos buits i han igualat el termini que estableix la llei d'arrendaments urbans (LAU), ha explicat.
Han recordat que el TC va anullar algunes mesures del decret no pas pel seu contingut, sinó per una qüestió de forma que volen corregir amb aquesta proposició de llei, i que durant l'any que va estar en vigor es van acordar més de 2.500 lloguers socials obligatoris per a persones vulnerables, també si havien ocupat l'habitatge.
SUPORT DELS GRUPS PARLAMENTARIS
El diputat d'ERC, Pau Morales ha dit que prioritzar l'habitatge forma part de l'acord d'investidura amb la CUP i el de Junts, i ha afegit: "L'Estat espanyol, amb la figura del TC i el PP, va deixar desprotegides moltes famílies quan va tombar el 17/2019. Treballen per protegir els privilegis d'uns pocs contra els interessos de la majoria i els consensos que tenim, per no ens podem resignar i no els ho podem posar fcil".
La diputada de Junts Glria Freixa ha demanat a les entitats i la resta de grups que reclamin al Govern central "que posi fi a l'infrafinanament endmic i enquistat del pla estatal d'habitatge", i ha sostingut que l'administració no pot carregar les polítiques d'habitatge als particulars, per que en vista de la falta de finanament l'única resposta són normes com la del lloguer social obligatori.
Montserrat Vinyets (CUP) ha coincidit a assenyalar que calen partides pressupostries més potents destinades a l'habitatge i un marc competencial menys limitat, per la qual cosa ha apostat per impulsar una llei d'arrendaments urbans catalana: "Aix és un SOS, una necessitat que tenim ara", per es requereixen més mesures, ha dit sobre la proposició de llei.
La diputada dels comuns Susanna Segovia ha expressat el compromís del seu grup a tramitar de manera accelerada la llei per aprovar-la com més aviat possible, i ha carregat contra el PP per haver recorregut al TC el decret 17/2019: "Intenten tombar als tribunals el que no aconsegueixen a les urnes. Doncs nosaltres els diem que no".
