Demanen l'oficialitat de la llengua de signes catalana, la tercera en parlants a Catalunya
BARCELONA, 20 febr. (EUROPA PRESS) -
La Federació de persones Sordes de Catalunya (Fesoca), l'Associació de pares de nens sords de Catalunya (Apansce) i l'Associació Volem signar i escoltar s'han unit en una reclamació administrativa prèvia a la via contenciosa per exigir a la Generalitat que abandoni la "passivitat" actual i compleixi la legislació garantint intèrprets de llengua de signes a les aules.
Les entitats porten dos anys amb més de 50 reclamacions individuals i sense obtenir resposta, i aborden aquesta mesura com a últim recurs abans d'anar als jutjats, ja que asseguren que de 2.000 nens sords, només 178 tenen educació bilingüe --amb llengua de signes com a vehicular-- ha explicat l'advocada del despatx que ha dirigit la reclamació, Vosseler Abogados, Leire López.
Demanen més hores d'intèrprets per als alumnes que ho sol·licitin --davant "la insuficiència" actual-- i la creació de tres centres nous bilingües a les províncies de Tarragona, Lleida i Girona, perquè asseguren que actualment només existeix una escola i un institut a Barcelona amb aquest model amb llengua de signes catalana com a vehicular.
La portaveu de Volem signar, Marian González, ha explicat que no veuen garantida aquesta possibilitat de triar de les famílies que contempla la llei, i ha criticat que la Generalitat assegura que hi ha 21 centres bilingües però no ho són completament, i que justifica faltes d'hores d'intèrpret amb criteris pedagògics quan consideren que són "criteris econòmics".
Acompanyada del president de Fesoca, Antonio Martínez, i el d'Apansce, Ricard Navarro, González ha lamentat que els nens i joves sords veuen problemes en "totes les etapes" de l'educació, partint del fet que no existeix una atenció primerenca amb llengua de signes i això implica perdre un temps clau per al desenvolupament del nen.
ENFOCAMENT MOLT "MEDICALITZAT"
Ha lamentat que als centres de recursos educatius per a deficients auditius (Creda) es dona a les famílies una informació molt centrada en els audiòfons i els implants coclears --sobre els quals ha dit que són una opció i no asseguren que no es perdi informació-- amb un enfocament molt "medicalitzat", en lloc d'educatiu.
En estudis postobligatoris, asseguren que només està garantida aquesta assistència en el cas de les universitats, però en els cicles professionals tenen unes 15 hores setmanals lectives d'intèrpret, i només la meitat de les hores de pràctiques, i González ha relatat que en un mòdul va haver-hi un accident en el qual un jove va perdre dos dits, i mentre en aquesta ocasió hi havia intèrpret, no n'hi ha en altres hores en les quals fan tasques "amb el mateix risc".
Dos joves que estudien un cicle de mecànica, Gonzalo i Josué, han explicat el seu testimoniatge en la roda, en la qual han relatat que no van optar per aquests estudis com quelcom "vocacional", sinó perquè els hi van recomanar i per poder anar plegats.
Tots dos han considerat insuficients les 20 hores setmanals d'intèrpret que tenen, i han de compensar la informació que perden quan no n'hi ha amb unes quatre hores més de dedicació que la resta de companys.
TRACTE DE LLENGUA OFICIAL
El president de Fesoca ha demanat que s'afegeixi una casella en la preinscripció per demanar l'escolarització en llengua de signes catalana, i ha reivindicat la llengua de signes catalana com a garant de la "inclusió plena en la societat" del col·lectiu de persones sordes.
Martínez ha vist com a solució que aquesta llengua de signes sigui considerada oficial, per ser la tercera amb més parlants a Catalunya --després del català i el castellà--, amb 25.000 usuaris, molt per sobre dels 6.000 de l'aranès, que sí que és oficial.
Ha criticat les situacions de "desprotecció" que viuen en casos d'emergència, com quan es van donar els atemptats de Barcelona i Cambrils (Tarragona) i no es va posar intèrpret en les rodes de premsa oficials, amb la qual cosa les persones sordes no rebien el missatge que cridava a no sortir de casa.
