Publicat 17/02/2016 19:15CET

Encreuament entre neandertals i humans moderns es va produir 35.000 anys abans del pensat

Neandertal
FLICKR/ERICH FERDINAND

BARCELONA, 17 febr. (EUROPA PRESS) -

Un estudi, liderat per l'institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva (Alemanya) amb col·laboració la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG), ha descobert que l'encreuament entre neandertals i humans moderns es va produir fa uns 100.000 anys, en lloc de fa 65.000 com es creia fins ara, han informat els centres catalans en un comunicat.

El treball, publicat a la revista 'Nature', ha utilitzat diversos mètodes d'anàlisi de l'ADN i un número més de genomes neandertals que han permès suggerir que alguns grups d'humans moderns van deixar Àfrica "abans del que es pensava" i es van barrejar amb els neandertals, tot i que probablement aquests humans moderns es van extingir més tard, raó per la qual no formen part dels ancestres dels humans.

Segons els estudis previs, els humans moderns van aparèixer fa 200.000 anys a Àfrica i van emigrar a través d'Euràsia fa uns 65.000 anys, i també se sabia que es van creuar amb els neandertals en aquella època gràcies a un senyal unidireccional d'ADN neandertal trobat als genomes d'humans no africans.

CONTRIBUCIÓ "EN EL SENTIT CONTRARI"

A l'estudi actual es troba "per primera vegada" la contribució genètica en el sentit contrari, d'humans moderns a neandertals, procés que va haver de produir-se en una migració anterior, segons els investigadors.

Els científics han trobat les evidències sobre el flux genètic entre humans moderns i neandertals a partir de l'anàlisi d'un neandertal específic, les restes del qual es van trobar a una cova en les muntanyes d'Altai del sud de Sibèria, prop de la frontera entre Rússia i Mongòlia.

També han seqüenciat les restes de dos neandertals de coves europees --un analitzat a Croàcia i l'altre a Espanya--, que no presenten ADN derivat d'humans moderns.

L'equip també va analitzar el genoma d'un humà extint, un homínid de Deníssova, les restes del qual --un dit i una dent-- es van trobar a la mateixa cova de les muntanyes d'Altai que el neandertal siberià, però a diferència d'aquest, l'ADN del de Deníssova no incloïa restes d'humà modern.

Els investigadors "no insinuen que els humans moderns mai no es van creuar amb denissovans o amb neandertals europeus, sinó que el senyal que van trobar al neandertal d'Altai és fruit d'un encreuament que segurament es va produir després d'un llinatge amb altres humans moderns europeus fa poc més de 100.000 anys.

La investigació també ha comptat amb la col·laboració del Centre Simons de Biologia Quantitativa del Laboratori Cold Spring Harbor (Estats Units); l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE:CSIC-UPF); el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmic (CNAG-CRG), i la Institució Catalana d'Investigació i Estudis Avançats (Icrea).

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés