Enciclopèdia compila les joies de l'arquitectura contemporània catalana "eclosió de la modernitat"

Illa Diagonal
ENCICLOPÈDIA ART
Publicat 18/3/2018 11:40:19CET

   BARCELONA, 18 Març (EUROPA PRESS) -

   Enciclopèdia Catalana ha reunit en un volum les joies de l'arquitectura contemporània catalana fruit d'una "eclosió de la modernitat", com ha explicat el director científic de la publicació, l'arquitecte Joan Busquets, en declaracions a Europa Press.

   El llibre 'Joies de l'arquitectura contemporània' (Enciclopèdia Art) fa parada a 117 edificis singulars, amb els quals Busquets reivindica l'època daurada de l'arquitectura catalana i l'esplendor de la qual compara amb el període modernista: "Aquestes joies modernes són tan valuoses com ho són les modernistes".

   Al seu judici, l'espectacularitat dels edificis contemporanis és encara "més diversa" i amb solucions dirigides al conjunt de la societat, tenint en compte que el Modernisme atenia solament a les demandes de les classes dominants del moment.

   L'arquitecte admet la dificultat de seleccionar poc més d'un centenar d'edificis, i revela la seva vocació territorial àmplia amb les primeres manifestacions del GATCPAC que es van plasmar en edificacions als anys 40 a Tarragona, i no a Barcelona com es podria esperar.

   Per a Busquets, la història de l'arquitectura catalana contemporània no és lineal, sinó que és fruit d'un "procés d'alts i baixos" que quan va desenganxar amb el moviment GATCPAC als anys 30, la seva vocació innovadora i acolliment dels corrents centreeuropeus, es va veure truncada per la Guerra Civil.

   "En qualsevol cas, el llenguatge europeu es barrejava amb tècniques pròpies del país", ha emfatitzat l'arquitecte, que enfonsa en el Gòtic les arrels de la 'volta catalana' que va forjar Josep Lluís Sert.

   Després de la Guerra Civil, l'arquitectura va tornar a ser monumentalista i més endavant, alguns arquitectes cultes van començar a idear noves edificacions a través de residències de particulars, i posa com a exemple la Casa Ugalde, de José Antonio Coderch.

   Als anys 50 el Grup R es va convertir en el far de la nova arquitectura moderna, i als 60 i 70 naixia l'Escola de Barcelona amb vocacions ètiques i estètiques i una dimensió social, ha explicat Busquets (Premi Nacional d'Urbanisme, 1981)

MILLORAR ELS ESPAIS PÚBLICS

   Ja en democràcia, el sector públic es va convertir en l'estímul de l'arquitectura moderna, convertint-se en client estrella amb encàrrecs d'escoles, centres sanitaris, biblioteques i museus a la recerca d'una "arquitectura de ciutat" que aspirava a millorar els espais públics.

   Alguns dels exemples que apareixen al llibre són l'edifici d'habitatges que conforma la Casa Bloc, icona del GATCPAC; la Biblioteca de Sant Antoni, a càrrec de l'equip RCR Arquitectes (Premi Pritzker 2017); Ca Serra, seu de la Diputació de Barcelona; la Illa Diagonal, i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).

CASA TÀPIES I HABITATGES DE PALAMÓS

   També el Sector Gran Via de Jaume I de Girona, la Casa Tàpies, quatre habitatges unifamiliars a Palamós, un conjunt d'habitatges socials de Bellvitge, el Walden, la reforma i ampliació del Palau de la Música Catalana i la restauració paisatgística de l'abocador del Garraf.

   El volum enquadernat i amb caixa de pell repassa en 424 pàgines 11 sectors urbans a través de 450 fotos de gran format i textos amb vocació d'accessibilitat en una edició, que no solament parla d'edificis concrets, sinó que "fa un discurs més enllà" i planteja qüestions de futur, ha destacat l'editor, Joan Ricart.

   A les últimes pàgines, l'arquitecte apunta tendències de l'arquitectura catalana del futur, que augura amb arquitectures més connectades amb el medi ambient en materials i formes, i en constant diàleg amb la profunda tradició catalana.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2018 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.