"Em sento tremendament afortunat. Sé que m'he salvat d'una de bona"
SANT ANDREU DE LLAVANERES (BARCELONA), 14 juny (EUROPA PRESS) -
L'empresari català Bosco Fonts ha estat una de les persones que més temps ha estat a la UCI per Covid-19 a Espanya: ha passat 90 dies ingressat a l'hospital --primer al Quirón i després al Clínic de Barcelona--, 67 dels quals en coma induït: "Em sento tremendament afortunat. Sé que m'he salvat d'una de bona".
Fonts és a casa des del 28 de maig, a Sant Andreu de Llavaneres (Barcelona), on es recupera de les seqüeles físiques de tres mesos de malaltia i inactivitat, i acompanyat de la seva dona, Rosa; les seves filles, Anna i Maria, i els molts amics i familiars que el visiten: "La família és fonamental. Ha estat arribar a casa i començar a millorar".
El coma ha deixat Fonts amb 15 quilos menys, problemes de ronyó que l'obliguen a fer diàlisi, una traqueotomia que està cicatritzant i molta musculatura que recuperar; però té l'esperit intacte i els pulmons recuperats: "Quan em van induir el coma jo estava en un 50 ó 60% de capacitat pulmonar, que és poquíssim; ara ja estic al 99 ó 98".
Cada dia fa exercici i fisioteràpia i --tot just una setmana després d'arribar a casa en cadira de rodes-- ja camina amb ajuda d'un caminador o amb algun familiar: "Estic convençut que al juliol caminaré sense ajuda i que l'1 de setembre estaré totalment recuperat".
UNA MALALTIA DESCONEGUDA
A dia d'avui, Fonts encara no sap com va contreure el coronavirus: no havia estat a la Xina ni Itàlia, encara que una setmana abans de notar els primers símptomes va estar a Pamplona i amb altres persones de Madrid, on hi ha haver els principals brots de la infecció.
Recorda els primers símptomes sobre el 5 de març: "Ni se'm va passar pel cap que fos el Covid. Tenia una mica de febre, però em prenia un paracetamol i parava, encara que de seguida tornava, així que el metge em va dir que m'anés a fer una anàlisi de sang al Quirón. I ja no en vaig sortir".
"Em van fer la prova del coronavirus dues vegades, i va sortir negativa dues vegades, però el doctor [Joaquim] Puig, una eminència, va dir que no, que els símptomes eren de coronavirus i que jo tenia la malaltia. I va encertar", ha recordat Fonts, convençut que la decisió del metge li va salvar la vida.
El 15 de març, el dia que va començar l'estat d'alarma a Espanya, havia empitjorat i va entrar en coma induït; durant els 67 dies següents va romandre intubat al llit de l'hospital, sense visites de la seva família --que rebia cada dia un informe per telèfon-- i profundament adormit, mentre se superaven els dos mesos de confinament i creixien dia a dia les xifres d'infectats i morts.
MÉS DE 5.000 MISSATGES
"Quan em vaig despertar, no tenia ni idea del que havia passat ni que havia estat tant temps dormit. No em feia mal res i estava tranquil, però no em podia moure, i, quan vaig voler posar-me bé el coixí, vaig notar que em fallaven els braços: estava completament invàlid", ha explicat.
En obrir els ulls, es va trobar amb més de 5.000 missatges de Whatsapp en què amics i coneguts li enviaven ànims, encara que sabien que ell no podia llegir-los; també va poder retrobar-se amb les seves filles i la seva dona, i amb l'equip de sanitaris que el va atendre durant els més de dos mesos de coma.
"Fins ara no era conscient del que són les infermeres, la importància i talent que tenen", ha declarat Font, que està agraït a l'equip mèdic que el va atendre als dos hospitals, i destaca la importància i competència del sistema sanitari, a què li agradaria correspondre; per exemple, col·laborant-hi com a voluntari.
