Reivindica el respecte a les persones grans: "Són el nostre futur"
BARCELONA, 4 febr. (EUROPA PRESS) -
La poeta Elvira Sastre ha guanyat aquest dilluns el Premi Biblioteca Breve de Seix Barral, dotat amb 30.000 euros, amb la seva primera novella 'Días sin ti' --que sortir a la venda el proper 5 de mar--, ha informat la directora editorial, Elena Ramírez, en roda de premsa, en qu ha recordat l'editor mort Claudio López Lamadrid.
Amb una alternana de les experincies vitals, la novella és una histria de complicitat a través del temps: la d'una via i el seu net --ella mestra en temps de la República, i ell artista en l'actualitat-- que recrea vincles i passions, art i vocació, el pes del passat i la importncia de la memria.
La guanyadora ha reivindicat el respecte a la gent gran: "Són el nostre futur. Veig la meva via i veig el meu futur. Tots hi arribarem si tenim sort", ha afegit.
LA TRISTESA, UNA SENSACIÓ BELLA
"Grcies a la poesia he aprs a viure amb la tristesa d'una manera bastant sana", ha descrit l'autora, que troba en la tristesa la majoria d'eines emocionals per sobreviure, a més de considerar que és una de les sensacions més belles.
Sobre el fet de passar de la poesia a la novella, ha considerat que ha hagut de fer un esfor perqu no volia caure en una prosa potica, cosa que a més l'ha obligat a familiaritzar-se amb els dilegs, "encara que la histria té cert lirisme i poesia".
"M'he volgut mantenir molt allunyada: la poesia és una necessitat, l'escric quan ho necessito", ha detallat l'autora, que considera que pot estar un any sense escriure un poema i no passa res, mentre que la novella requereix una disciplina diria.
Ha dit que els llibres l'han salvat: "Les coses que escriuen venen de les coses que he llegit. No escriu cap escriptor sense lector, o aix és molt estrany", ha afegit l'autora, que ha citat com a referent 'La delicadesa', de David Foenkinos.
Després de rebre el premi, ha confessat que est en estat de xoc, perqu l'ofici de l'escriptor és bastant solitari: "Un es troba sol en un tren, en una habitació, en un hotel, i comporta certa frustració i dubtes", i ha celebrat haver-se envoltat de gent que li ha fet molt bé.
Ha dit que es va plantejar el salt de la poesia a la novella com una espcie de desafiament i joc, amb el qual ha estat tres anys, i ha dit que un llibre sense editors és un manuscrit: "El llibre es completa quan hi ha algú que t'ajuda, t'aconsella i et diu quin camí has de prendre".
Va néixer a Segvia el 1992 i va estudiar el grau d'Estudis Anglesos, Elvira Sastre va publicar el 2013 el seu primer poemari, 'Cuarenta y tres maneras de soltarse el pelo', un any després va arribar a les llibreries el seu segon poemari, 'Baluarte'; el 2015 va publicar l'antologia de poemes 'Ya nadie baila', i el 2016 va llanar el seu quart poemari 'La soledad de un cuerpo acostumbrado a la herida'.
MENYS GUERRA CIVIL, MÉS REPÚBLICA
El premi ha rebut 742 manuscrits d'Espanya, l'Argentina, Mxic i Colmbia, així com novelles dels Estats Units, amb temes com la infidelitat, la maternitat i el sucidi, amb una caiguda dels temes vinculats a la Guerra Civil, i un repunt de les novelles de la República i la Segona Guerra Mundial.
Han integrat el jurat Rosa Montero, Agustín Fernández Mallo, Pere Gimferrer, Lola Larumbe i Ramírez, que ha destacat que la novella és una "indagació sobre el sentit de l'amor des de la perspectiva de qui est descobrint la vida".
Com a presidenta del jurat, Rosa Montero ha explicat que el premi és a la novella per també al futur de l'autora, perqu té molt potencial, "veracitat i vitalitat", amb una escriptura absolutament recognoscible i una innocncia svia; mentre que Fernández Mallo ha enaltit el tractament molt savi del sexe, i el fet de teixir una teoria sobre l'amor.
