ONG espanyoles reclamen als estats europeus un acord que permeti realitzar desembarcaments segurs que respectin els Drets Humans
MADRID, 17 ago. (EUROPA PRESS) -
Una vintena de bloquejos, amb 200 dies acumulats a l'espera de port segur on desembarcar i gairebé 3.000 migrants a bord. Són les xifres dels bloquejos a vaixells que han rescatat migrants al Mediterrani des del passat mes de juny de 2018, segons Metges Sense Fronteres (MSF). Els dos últims vaixells bloquejats han estat l'Open Arms i l'Ocean Viking, amb més de 500 rescatats en total.
"Portem els últims 14 mesos amb una campanya política de bloqueig, amb una tendncia a la criminalització de les ONG", ha explicat, en declaracions a Europa Press, la responsable de relacions externes de Metges Sense Fronteres, Raquel González.
Fins a juny de 2018, segons ha precisat González, qualsevol vaixell, tant els humanitaris, com els de Frontex, com els comercials que haguessin fet un rescat en al Mediterrani "anaven a Itlia i desembarcaven". Si bé, assegura que a partir de l'Aquarius, que després de ser bloquejat, finalment va arribar a Valncia després de gairebé una setmana de travessia, va haver-hi "un punt d'inflexió".
"El que pensvem que anava a ser una cosa puntual, s'ha convertit en la norma. Des de juny de 2018 hi ha hagut més de 20 bloquejos al mar i més de 3.000 persones han estat encallades durant dies esperant alguna solució. El total de dies que han estat bloquejats aquests vaixells (no només d'ONG) que han fet operacions de rescat ha estat de 200 dies", ha puntualitzat González.
Segons precisa, fins a juny de 2018 el responsable de la coordinació a la zona d'aigües internacionals entre Líbia i Itlia era el centre de coordinació de rescats marítims de Roma, amb el qual estaven en constant comunicació, per a partir d'aquest moment, aquesta responsabilitat es va desviar al centre de coordinació libi.
Des de llavors, assegura que en les quatre operacions de rescat que han tingut entre el 9 i el 12 d'agost "no han respost a cap de les alertes" que van emetre des del buc. Només quan li van comunicar des de l'Ocean Viking que estaven realitzant aquests rescats, els va demanar el desembarcament d'aquestes persones a Líbia, per aix és una "línia vermella" per MSF perqu "Líbia no és un port segur".
L'Ocean Viking, d'MSF i SOS Mediterraneé, porta vuit dies a la deriva al mar amb 357 persones a bord, i encara que dimarts passat 13 d'agost van demanar formalment al centre de coordinació marítima d'Itlia i Malta un port segur per al desembarcament, de moment, cap dels dos pasos els ha donat una resposta positiva.
El que demanen des d'MSF, igual que l'ONG Proactiva Open Arms, és que els estats membres de la UE "habilitin un sistema de desembarcament segur i permanent".
Per MSF, bloquejar dos vaixells amb més de 500 persones vulnerables a bord només és "un exemple de les fallides polítiques migratries". I amb la "criminalització" de l'acció humanitria al Mediterrani, creuen que només es pretén "normalitzar un missatge molt pervers: que les morts al mar i el sofriment de les persones atrapades a Líbia són un preu acceptable d'externalitzar la gestió de fronteres a tercers pasos".
POLS ENTRE ESTATS
Des de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), la seva directora general, Estrella Galán, lamenta que el tancament dels ports decretat per Itlia hagi convertit cada desembarcament en un "pols entre estats" per demostrar "qui tanca les seves portes de manera més inhumana", i reclama que la Unió Europea imposi sancions al ministre de l'Interior itali, Matteo Salvini.
"La UE ha de sancionar Salvini i cal obrir-li un expedient perqu est incomplint amb tots els tractats i acords internacionals, i fins i tot desobeint el seu propi govern. Est impedint fins i tot que la Justícia sigui complerta, perqu hi ha una sentncia d'un tribunal que est incomplint", exposa Galán en declaracions a Europa Press.
La directora general de CEAR lamenta els "intents frustrats" per acordar un protocol de salvament al Mediterrani, i que les ONG estiguin "suplint" una funció de rescat que hauria de correspondre als estats, per la qual cosa reclama que no es "criminalitzi" aquestes organitzacions.
Sobre l'actuació del Govern espanyol en aquest crisi, Estrella Galán "aplaudeix" que "finalment hagi fet un pas al capdavant i sigui un dels pasos que s'han ofert a acollir les persones de l'Open Arms", encara que critica la demora en la resposta. "Aquests dies d'absoluta angoixa haurien d'haver-se evitat", postilla.
"NO HI HA DIFERNCIA ENTRE ÁBALOS I SALVINI"
Des de l'organització Caminant Fronteres, Helena Maleno es mostra molt més crítica amb l'actuació del Govern en funcions de Pedro Sánchez, i assegura que Espanya ha comenat a actuar a l'Estret d'una manera similar a la d'Itlia al Mediterrani central.
"El que fa Salvini és el que fa el Govern espanyol de manera solapada al Mar d'Alborán des de fa un any. El dijous hi havia 63 persones a l'aigua i no es va activar cap servei de salvament marítim, sinó un avió militar de Frontex i una embarcació militar de Portugal que va tenir esperant aquestes persones al mar fins que va venir el Marroc", assegura Maleno a Europa Press des del país magrebí.
"No hi ha diferncia entre Ábalos i Salvini", sentencia aquesta activista alludint al ministre de Foment espanyol i responsable de Salvament Marítim. "No podem diferenciar entre nufrags negres i blancs, que és el que passa a Espanya cada dia. Si els nufrags del dijous haguessin estat francesos s'haurien desplegat tots els mitjans de salvament, per com eren negres i pobres va ser una operació militar sense importar les condicions", denúncia.
Per a Helena Maleno, la crisi de l'Open Arms no és "humanitria" sinó de "drets humans", i qualifica com alguna cosa positiva que s'hagi resolt a través dels tribunals, encara que es mostra pessimista davant la possibilitat que es repeteixin aquestes situacions a les aigües del Mediterrani.
"Es repetir fins que Europa no trobi el camí per respectar els drets de les persones", afirma Maleno, que assenyala a més un inters econmic darrere del control migratori. "En el control migratori hi ha moltíssims diners, i aquests diners els estan guanyant empreses europees. Darrere de Salvini no hi ha només ideologia política, sinó 'lobbys' econmics fortíssims", assegura.
PORT SEGUR SENSE DEMORA
Per la seva banda, Red Acoge ha valorat "positivament" que sis pasos europeus s'hagin ofert a acollir els migrants i refugiats de l'Open Arms una vegada hagin desembarcat a port, per remarquen "la urgncia que s'arribi a una solució que permeti el desembarcament segur i la reubicació de les persones que es troben a bord, tant d'aquest vaixell com de l'Ocean Viking".
"Demanem un lloc segur per desembarcar sense més demora. Les fronteres internacionals no poden convertir-se en zones d'exclusió o excepció de compliment dels drets humans. Hem de garantir el rescat i l'auxili de les persones que es juguen la vida", subratllen.
En aquest sentit, Red Acoge proposa "facilitar i flexibilitzar l'accés a vies segura i legals, així com per salvar vides, i mecanismes segurs i coordinats per part de la Unió Europea, a més de treballar per prevenir i combatre el trfic de persones i enfortir la resposta internacional davant el fenomen de la tracta d'éssers humans".
"És fonamental un sistema institucional estable, segur i solidari, en el qual es deixin de costat les mesures a curt termini i es desenvolupin polítiques que vagin més enll de mesures excepcionals, tals com el rescat", subratlla. També suggereix que es promogui un discurs públic basat en la realitat dels fluxos migratoris actuals i destacant la contribució positiva de la població migrant.
