MADRID 15 des. (EUROPA PRESS) -
El cost mitjà per habitant dels serveis públics bàsics que presta l'Ajuntament de Madrid ascendia el 2011 a 690,87 euros i en el cas de Barcelona a 761,7, mentre que la mitjana de tota Espanya es va quedar a 413,75, amb els ajuntaments de mil a cinc mil veïns com aquells amb els costos més baixos: 311,55 euros.
Així consta a l'informe del Tribunal de Comptes sobre el sector públic local relatiu a l'exercici 2011, al qual ha tingut accés Europa Press, i les dades procedeixen només d'aquells ajuntaments que van presentar els seus comptes a temps: 6.316 dels més de 8.100 que existeixen.
Els serveis que s'analitzen són els considerats bàsics: els relatius a seguretat i mobilitat ciutadana, habitatge i urbanisme, benestar comunitari i medi ambient. Inclouen assumptes com l'aigua, els cementiris, els residus o l'enllumenat.
El document precisa que els ajuntaments més grans presten més serveis que els més petits: al marge de Barcelona i Madrid, els ajuntaments amb costos mitjans més elevats són els de menys de mil habitants: 472,13 euros; després, els de més de 50.000 habitants registren un cost de 403,84 euros; els de 20.000 a 50.000, un cost mitjà de 381,53, i els de 5.000 a 20.000, de 358,07 euros anuals.
El Govern espanyol acaba de reformar la llei de bases de règim local amb diversos propòsits; un d'ells, col·laborar en la reducció d'aquests costos en els serveis bàsics que presten els municipis.
La norma entrarà en vigor l'1 de gener i donarà a les diputacions un paper preponderant precisament a la prestació d'aquests serveis per aconseguir costos menors.
DE L'AIGUA ALS CEMENTIRIS
El cost mitjà del servei d'aigua potable va ser el 2011 de 46,83 euros, i va ser més car a les Canàries i el País Basc, sempre de mitjana, i més barat a Madrid, Balears i Galícia; i el 48% dels municipis tenia la gestió directa d'aquest servei aquest any, i la resta va optar per subcontratar-lo.
Un altre servei analitzat és l'enllumenat públic, el cost mitjà nacional del qual va ser de 32,19 euros per habitant: els costos superiors es van registrar a La Rioja, Cantàbria i Aragó, i els menors, a Múrcia i Navarra; i el 82% dels municipis oferia aquest servei directament, i un altre 15%, a través d'una contracta.
Pel que fa a la neteja viària, el 80% d'ajuntaments mantenia el 2011 la gestió directa d'aquest servei: el cost mitjà per habitant va ser de 18,01 euros, però Madrid, Cantàbria, El País Basc i Múrcia es van situar per sobre de la mitjana, i Aragó, Andalusia, Comunitat Valenciana, Astúries i Navarra, per sota.
També figura en aquest informe l'anàlisi del cost de gestionar els residus sòlids urbans: 48,76 euros per habitant a l'any; la forma de gestió més utilitzada va ser a través de consorcis i mancomunitats (49%); un altre 22% va optar per la concessió administrativa, i només el 14% per la gestió directa.
Per comunitats, les que van tenir un cost especialment per sobre de la mitjana, segons l'informe, són Cantàbria, Catalunya, Balears, La Rioja i Múrcia i, sobretot, les Illes Balears; i els menors van correspondre a Extremadura i Andalusia.
LES DIPUTACIONS, LES MÉS ENDEUTADES
El sector públic local va obtenir els seus ingressos el 2011 de tributs (51%), de transferències i subvencions de l'Estat i de les autonomies (41%), de deute (4%) i d'ingressos patrimonials i vendes (3%), el 60% de la despesa es va dedicar a pagar personal, despeses corrents i serveis; un altre 21% es va invertir, i un altre 17%, a subvencions.
A més, la càrrega financera global va ser del 8%; l'endeutament general representava el 2011 el 32% del total del passiu; per tipus d'entitat, les diputacions eren les que presentaven un major ràtio, amb un 50% del passiu, 20 punts per sobre que la mitjana dels ajuntaments.
S'ha d'afegir que a l'informe es torna a posar de manifest el retard de les entitats locals a presentar els seus comptes davant d'aquest Tribunal; aquest assumpte acaba també de reforçar-se a la reforma de l'administració local, de manera que l'obligació de lliurar la informació a temps serà imprescindible fins i tot, en alguns casos, per a la subsistència de l'entitat.
Tot i que ha millorat la dada respecte el 2010, el 60% dels ajuntaments, el 53% de les diputacions i el 31% de les comarques no van arribar a temps; tot i això, sis mesos després de finalitzar el termini, ho van fer el 80% del total de les entitats locals, el 2009, eren només el 55%.
