BARCELONA 22 maig (EUROPA PRESS) -
Un projecte col·laboratiu internacional amb participació de la Universitat de Barcelona (UB) mostra que els rius temporals --aquells en els quals l'aigua deixa de circular en algun moment de l'any i que poden arribar a assecar-se-- tenen alts nivells de consum d'oxigen i d'emissions de diòxid de carboni.
Segons els investigadors, aquests resultats indiquen la importància de l'estudi dels rius temporals per conèixer la contribució de les xarxes fluvials del món a l'alliberament de CO2 a l'atmosfera, tenint en compte que, a causa dels efectes del canvi climàtic i la demanda creixent d'aigua, cada vegada hi haurà més rius amb aquestes característiques, ha informat aquest dimarts la UB en un comunicat.
El projecte 1000 Intermittent Rivers ha investigat la quantitat i la qualitat de la matèria terrestre orgànica que es va acumulant durant els períodes secs en 212 rius intermitents de vint-i-dos països diferents.
La UB ha aportat mostres de matèria orgànica acumulada en les lleres seques de quatre rius temporals: Daró (Girona), Cervol (Castelló), Guadalmedina (Màlaga) i Hozgarganta (Cadis).
En cada riu aquest material es classificava, pesava i processava per ser enviat als coordinadors del projecte, que van simular en laboratoris el comportament dels rius temporals i es van analitzar els efectes sobre les comunitats microbianes quan l'aigua torna temporalment a la conca.
Es van mesurar les taxes de respiració d'aquests microorganismes, que reflecteixen la reactivació de les comunitats microbianes, i es va comprovar que la seva activitat llança quantitats substancials de CO2 a l'atmosfera.
"Una extrapolació aproximada indica que les estimacions de les emissions diàries de CO2 dels cursos d'aigua continentals podrien augmentar entre un 7% i un 152% si s'afegeixen dades de rius temporals a les dades existents de rius perennes, i que un sol esdeveniment de reactivació podria contribuir fins a un 10% a aquest augment", ha dit.
