MADRID, 21 abr. (EUROPA PRESS) -
Els primers episodis psicòtics acostumen a començar en l'adolescència amb depressió, ansietat i aïllament, tot i que en ocasions es poden produir deliris, al·lucinacions i il·lusions sensorials, segons el psiquiatre de la Fundació Jiménez Díaz, el doctor Juan José Carballo.
Segons explica en una entrevista a Europa Press, tot i que l'edat en la qual acostumen a aparèixer aquests trastorns s'ha fixat entre els 18 i els 25 anys, és cert que "efectivament" entre els 14 i els 18 anys pot produir-se algun brot psicòtic que serà considerat de començament primerenc.
Segons la seva opinió, que es produeixi en un menor un episodi psicòtic, com el d'aquest dilluns a Barcelona, on un adolescent de 13 anys va atacar els seus companys i professors en un institut de Barcelona, matant a un docent i deixant diversos ferits, "no és la cosa més freqüent, però no és un fet aïllat".
A l'hora de detectar possibles brots entre els adolescents, cal fixar-se en l'estat del jove, si pateix depressió, tristesa, una pèrdua d'interès mantingut en el temps, alteracions de somni o insomni, canvis en la conducta significatius amb els seus companys o amics, aïllament social, o canvis sobtats, entre d'altres.
En un principi, "en l'adolescència aquests brots són de tipus insidiós amb fases inicials de depressió, ansietat, aïllament i, moltes vegades, aquests símptomes es confonen. Finalment donen la cara amb símptomes positiu-al·lucinatoris", explica.
En contra del que es pogués pensar, la violència no és un símptoma general en aquests pacients i, de ser-ho, "l'agressivitat sol ser contra un mateix".
En aquest sentit, recorda que lamentablement tot i que sí hi ha conductes agressives en els trastorns mentals el fet és que no és una conducta generalitzada i, per tant, entén que per acabar amb l'estigma que pateixen aquests pacients hauria d'evitar-se relacionar-los amb conductes violentes.
"ÉS EN LA INFÀNCIA CAL PRESTAR ESPECIAL ATENCIÓ"
El cert és que, ha assenyalat, "aproximadament, la meitat dels trastorns mentals apareixen per primera vegada abans dels 14 anys".
Tot i això, quant es parla de trastorns mentals, es fa referència a tota mena de malalties mentals, és a dir, des de la depressió al dèficit d'atenció fins a problemes com l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, o els episodis psicòtics intuïts per tòxics.
Com recorda el 'Llibre Blanc de la Psiquiatria del Nen i de l'Adolescent' elaborat per la Fundació Alicia Koplowitz, fins fa poc temps es negava que els nens patissin trastorns mentals, o es minimitzava la seva importància.
Tot i això, és en la infància quan "cal prestar especial atenció".
"Abans els trastorns psicòtics es consideraven trastorns neurodegeneratius i ara s'ha canviat el paradigma a un trastorn del neurodesenvolupament", recorda.
Actualment es tenen suficients evidències que demostren l'existència d'una relació i continuïtat entre els trastorns mentals infantils i els de la vida adulta; fins al punt que "els trastorns psiquiàtrics que debuten abans tenen un pitjor pronòstic".
Tot i això, admet que falta coneixement sobre l'evolució dels trastorns psiquiàtrics en la infància i adolescència per la idiosincràsia dels mateixos.
"Pot produir-se un brot psicòtic que sigui únic en l'evolució d'un pacient, i no es torni a produir", explica, o es pot veure afectat per un episodi que torna a repetir-se en el temps, i, en aquest cas, podria veure's si es tracta d'una esquizofrènia.
En qualsevol cas, aclareix que "un bon cura i una bona adherència al tractament, poden mitigar molts dels efectes d'un començament primerenc".
Per a això, seria prudent tenir dins dels dispositius d'atenció sanitària perfils professionals específics, com ara psiquiatres, infermeres psiquiàtriques, psicòlegs i treballadors socials.
