Tres preses traslladades a Wad-Ras valoren el trasllat després d'estar allades en centres d'homes
BARCELONA, 15 nov. (EUROPA PRESS) -
Les persones trans que compleixen condemna a les presons de Catalunya podran triar centre penitenciari segons el gnere amb el qual s'identifiquen, sense que calgui que hagin fet el canvi de sexe en el Registre Civil.
Així ho han anunciat la consellera Justícia de la Generalitat, Ester Capella, al costat del conseller de Treball, Assumptes Socials i Famílies, Chakir El Homrani, en una compareixena a la presó de dones de Barcelona Wad-Ras després de signar la instrucció per la qual les persones preses podran sollicitar el trasllat sense que calgui acreditar oficialment el canvi de sexe, i seran els informes del centre i la valoració dels tcnics els que decideixin si es fa o no.
"Els resultats han demostrat que la decisió és encertada", ha valorat Capella després de conixer a dues de les tres internes a Wad-Ras que han estat traslladades arran de la nova normativa, i ha assenyalat que les persones trans pateixen constantment mirades de rebuig de la societat, i que la nova normativa pretén reparar aquest dany.
La instrucció forma part del desplegament de la Llei 11/2014 pels drets LGTBI, i l'El Homrani ha considerat que dona resposta a una demanda histrica del collectiu trans: "Haver de viure en privació de llibertat és ja bastant dur, i més no poder fer-ho amb persones del gnere amb el qual t'identifiques".
Fins al moment, per ingressar o sollicitar el trasllat a una presó només es tenia en compte el sexe que constava en el document d'identitat, i les persones trans que volen fer-ho han de presentar informes psicolgics i acreditar que s'han hormonat durant almenys dos anys.
14 PERSONES TRANS A LES PRESONS CATALANES
El tcnic de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la víctima Miguel Ángel Esteban ha subratllat en declaracions als periodistes que per fer el canvi de sexe en el Registre Civil cal tenir la nacionalitat espanyola, per la qual cosa moltes persones estrangeres no poden fer-ho si la legislació dels seus pasos d'origen no ho contempla, i ha assenyalat que "el gran mrit de la instrucció és la capacitat de decidir de la persona".
Hi ha un total de 14 persones trans que compleixen condemna a les presons de Catalunya i podran acollir-se a la nova normativa: fins ara, tres dones trans han estat traslladades a la presó de Wad-Ras des del Centre Penitenciari de Joves i des de Brians 1.
"MÉS CMODA" EN UN CENTRE DE DONES
Una de les elles és la Calani, de 25 anys i nascuda al Perú, que est a la presó preventiva i fa un mes que va ser traslladada a Wad-Ras, on diu que se sent ben acollida i "més cmoda i més alliberada" que a la presó de Brians 1, on estava abans i assegura que se sentia sola perqu troba més fcil conversar amb noies.
També valora que es puguin acollir a la nova normativa totes les persones trans, hagin o no passat per un procés d'operació: "A certs pasos de Sud-amrica no, si no t'has operat i no tens nom de dona, ets un home".
La Paula, de 19 anys i de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), va ser traslladada de Quatre Camins a Wad-Ras fa un mes i mig, i va demanar el canvi al centre de dones perqu estava a la seva anterior presó estava apartada dels interns: "Estava allada per la meva seguretat. Per no tenir problemes. Els homes estan aquí sols i quan veuen una dona, sigui trans o cis, es tornen bojos".
La consellera Capella ha explicat, a preguntes dels periodistes, que les tres preses traslladades a Wad-Ras estaven en zones específiques dels centres on complien condemna fins al moment, i ha detallat que ho feien basant-se en la instrucció del 2009 que preveia respectar la identitat amb la qual s'identifica cada persona, ha assumit que en moltes ocasions ha comportat "sollicitud, fer activitats sols o soles", i que la nova instrucció evitar aquests problemes.
La Paula valora que, des del trasllat, a Wad-Ras sí que pot assistir a activitats, fa un curs d'auxiliar de perruquería i en general se sent ben acollida per la resta preses, encara que apunta: "M'haig de dutxar sola. Aix també és discriminació".
