TARRAGONA 10 gen. (EUROPA PRESS) -
Els patrons de mobilitat influeixen en la propagació d'una epidèmia o bé en la seva contenció, segons han demostrat investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de la Universitat de Saragossa en un estudi conjunt.
Els científics han dissenyat un model matemàtic que, publicat en la revista 'Nature Physics', permet fer prediccions sobre l'expansió de malalties en situacions de mobilitat recurrent entre diferents poblacions o districtes d'una gran ciutat, de casa al lloc de treball i de retorn a casa.
La investigació, duta a terme pels investigadors Àlex Arenas, de la URV, i Jesús Gómez i David Soriano, de la Universitat de Saragossa, s'ha basat en dades de la ciutat de Cali (Colòmbia).
En una situació d'epidèmia, el sentit comú aconsella aïllar-se de la resta de la població o reduir la mobilitat i disminuir les possibilitats de contagi, encara que aquesta mesura lluny de millorar el problema, pot comportar un augment de les possibilitats de contagi i agreujar, per tant, la situació endèmica, segons els investigadors.
Les persones fan trajectes recurrents: es desplacen a una altra ciutat o barri i tornen a casa, i en aquest context, la pregunta que s'han fet els investigadors és la següent: Aquesta mobilitat fa variar la incidència d'una epidèmia?: "La resposta és sí", explica l'investigador Icrea Àlex Arenas.
Segons el treball, la mobilitat recurrent deriva en menys epidèmies, davant la qual cosa l'investigador Jesús Gómez Gardeñes ha remarcat: "Observem, per a la nostra sorpresa, que l'augment de mobilitat no sempre comporta un augment de la incidència epidémica".
Les poblacions dels districtes que s'han analitzat --com podria passar amb les dels barris de Barcelona, Tarragona o Reus, per exemple-- no són iguals pel que fa a la quantitat de persones que viuen en ells.
En una població petita, a les epidèmies els costa més expandir-se, perquè la infectivitat és la mateixa, però no hi ha tanta gent amb qui contactar.
En canvi, en una població molt gran, és més fàcil la infecció: les poblacions que determinarien el punt crític de la infecció, que són les més grans, es veuen rebaixades per la mobilitat i això fa que el punt crític, a partir del qaul l'epidèmia persisteix, sigui inferior.
MODEL MATEMÀTIC
Amb el model matemàtic dissenyat es pot calcular quan passarà això i en quines condicions passarà, és a dir, es pot entendre millor per què en unes ciutats la incidència d'una epidèmia pot ser inferior que en altres quan, en principi, ni la infectivitat ni el mecanisme d'infecció han canviat.
Els investigadors consideren que l'estudi es pot estendre a altres ciutats o territoris, sempre que es disposi de les dades de mobilitat real.
