Publicat 08/03/2022 18:17

Els Mossos xifren en un 78% les desaparicions criminals relacionades amb violncia de gnere

Imatge del cartell que recomana denunciar "immediatament" les desaparicions trucant al telfon d'emergncies 112.
MOSSOS D'ESQUADRA

Detectives Oliver investiga unes 60 desaparicions de tot tipus a l'any, la majoria voluntries

TERRASSA (BARCELONA), 8 (EUROPA PRESS)

El cap de la Unitat Central de Persones Desaparegudes de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d'Esquadra, el sergent Pere Sánchez, ha afirmat que un 78% dels casos de desaparició d'mbit criminal a Catalunya estan relacionats amb situacions prvies de violncia de gnere: "És una realitat, una desgraciada realitat".

Ho ha explicat en una entrevista d'Europa Press amb motiu del Dia de les Persones Desaparegudes Sense Causa Aparent, que se celebra aquest 9 de mar, juntament amb la cap de l'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desparegudes, Laura Villanueva.

Sánchez ha detallat que a Catalunya cada any hi ha un o dos casos de desaparicions d'mbit criminal --en les quals s'intueixen indicis criminals-- tot i que "hi ha molta xifra negra de casos" que potser no s'han denunciat.

Ha explicat que, tot i que passin anys sense resoldre's una desaparició sense causa aparent, "la investigació no es tanca mai" i es continuen verificant declaracions i buscant nous indicis.

No obstant aix, si la persona desapareguda té menys de 65 anys, se li declara la mort als 10 anys de la desaparició, mentre que si és més gran de 65 anys, se li declara la mort després de cinc anys.

PRIMERES HORES CLAU

Villanueva ha dit que les desaparicions són "multicausals i complexes" i ha subratllat el paper de l'Oficina d'Atenció a les Famílies, que est en contacte amb associacions de desapareguts, amb la Secretaria General de l'Estat i amb els mossos que porten les investigacions, a més d'acompanyar i informar la família de tots els avanos.

"Les primeres hores d'una desaparició són crucials, i ha de caure el mite que s'ha d'esperar 48 hores per denunciar. En el moment en qu se sap que en les rutines diries d'aquesta persona aix no és normal, s'ha de posar una denúncia", ha manifestat Villanueva.

També ha explicat que si una persona no vol ser localitzada té dret a la intimitat i a desaparixer, i que si un cop trobada, la persona no vol que s'avisi la família, s'intenta parlar amb ell o ella "per almenys dir a la família que est bé".

EL PAPER DELS MITJANS

Una altra de les tasques de l'oficina és orientar les famílies sobre la convenincia o no de difondre una desaparició a través dels mitjans de comunicació, tot i que Villanueva ha dit que moltes famílies proven "d'agafar-se a qualsevol informació que els porti a trobar el seu familiar desaparegut", per la qual cosa moltes persones també contacten amb vidents i detectius.

"Quan és un desaparegut amb Alzheimer sí que interessa que se'n faci difusió, perqu és vital i així es localitzar la persona de manera rpida. En altres desaparicions hem de protegir les famílies, perqu potser perjudica el seu estat d'nim o les investigacions policials", ha afirmat.

DETECTIUS PRIVATS

La detectiu privada de Detectives Oliver, Alexandra Oliver, ha explicat en una entrevista d'Europa Press que el seu sector treballa amb desaparicions voluntries, ja que en les desaparicions de l'altre tipus "les forces de seguretat de l'Estat tenen competncies exclusives en matria de delictes prosseguibles d'ofici".

Ha explicat que per les seves oficines passen unes 60 desaparicions a l'any, i que la majoria de les investigacions se solucionen "de manera ptima", en un procés que es procura que no sobrepassi els 60 dies i en el qual es manté el contacte permanent amb les famílies.

Així mateix, la detectiu ha explicat que ajuden la policia quan la desaparició té matisos criminals i aporten "informació valuosa i ratificada en seu judicial" als magistrats o policies que porten el cas, tot i que operen pel seu compte.

Contingut patrocinat