BARCELONA, 27 oct. (EUROPA PRESS) -
Els Mossos d'Esquadra han detectat que els últims anys com a conseqüència de la crisi econòmica han augmentat les extorsions violentes relacionades amb l'intent de cobrament d'un deute i que si abans la majoria eren de tipus mafiós, ara estan relacionades amb fallides d'empreses, impagats i morosos.
En una entrevista d'Europa Press, l'inspector en cap de l'Àrea Central de Persones dels Mossos, Jordi Domènech, ha explicat que s'ha produït "un increment de les extorsions per temes de deute i d'organitzacions o grups criminals que es dediquen, mitjançant la intimidació i les característiques físiques d'aquestes persones i la violència que exerceixen, a cobrar uns deutes relacionats amb la crisi".
Ha detallat que els sectors afectats per aquesta modalitat delictiva són els més copejats per la crisi, com el de la construcció, amb afectats que acumulen deutes pendents de cobrar i que intenten recuperar els diners mitjançant cobradors que actuen "de manera extorsiva", i que poden arribar a cobrar una comissió de fins al 50% del deute.
Segons ha explicat a Europa Press el responsable de la Unitat de Segrestos i Extorsions dels Mossos, en el context de crisi actual les empreses de cobrament de morosos habituals --que seguien a les persones de manera visible-- ja no tenen l'èxit d'abans, i s'utilitzen processos més intimidatoris, com fer seguiments dels fills o altres familiars de l'afectat per amenaçar-los.
Els membres d'aquestes bandes són persones corpulentes, amb una imatge intimidatòria, amb antecedents per delictes violents i que practiquen culturisme o esports com la boxa, als qui se'ls pot contactar en molts casos per Internet.
Els clients a vegades cauen en la seva pròpia trampa i acaben sent víctimes de l'extorsió d'aquests mateixos grups, que menteixen sobre el cobrament dels diners per a quedàrse'l i després exigeixen un pagament al seu client pels serveis prestats.
BALANÇ ANUAL
En general, la Unitat Central contra Segrestos i Extorsions dels Mossos ha actuat fins a l'octubre d'aquest any en 10 segrestos, dos d'ells virtuals i un simulat, i 10 extorsions greus, amb una resolució del 100%.
Els últims anys s'ha mantingut "l'estabilitat", segons ha valorat Domènech, però han augmentat els segrestos internacionals --dels 10 del 2013, sis són internacionals--.
Aquest any els Mossos han treballat en dos casos de segrestos 'virtuals' a Mèxic, que consisteixen que la víctima creu que està segrestada malgrat que mai té contacte amb els seus captors, a través de la coacció telefònica i l'engany, i la família rep una petició de rescat.
L'últim cas, fet públic el 7 d'octubre, va ser el segrest virtual d'un empresari del sector de l'automoció del Vallès que va estar 20 hores retingut en un hotel de Mèxic; a Espanya l'endemà es va saber que el grup indie basc Delorean es va veure immers en un cas semblant.
El 2012, la unitat policial va actuar en 10 segrestos i nou extorsions, i l'any anterior, en 7 segrestos, 11 extorsions i dues detencions il·legals.
Els Mossos aconsellen que en cas de ser víctima d'un segrest el primer que s'ha de fer "des del minut 1" és denunciar i deixar la situació en mans dels experts de la policia, i si es tracta d'un segrest internacional, sempre acudir a la policia de l'Estat i no a la local.
