Actualitzat 20/4/2019 18:57:32 CET

Els Mossos d'Esquadra compleixen 300 anys des de la seva creació el 1719 sota regnat de Felip V

Els Mossos d'Esquadra compleixen 300 anys des de la seva creació en 1719 sota regnat de Felipe
EUROPA PRESS

El cap David Hidalgo destaca: "Previ a nosaltres no tenim constància que hi hagi cap cos policial"

BARCELONA, 20 Abr. (EUROPA PRESS) -

Els Mossos d'Esquadra compleixen aquest diumenge 300 anys des de la seva creació com a cos el 21 d'abril de 1719 sota el regnat de Felip V, en el context de la "postguerra de la guerra de Successió".

En declaracions a Europa Press, el caporal del servei històric dels Mossos, David Hidalgo, ha detallat que, després del conflicte per la successió en el tron, el monarca va enviar tropes per recuperar territoris perduts a Itàlia --a instàncies de la seva segona esposa, Isabel de Farnesio--, la qual cosa va suposar un incompliment del Tractat d'Utrecht i l'inici de la guerra de la Quàdruple Aliança.

"Llavors ens trobem amb una situació: territori català, en el qual ja ha esclatat la guerra; els francesos són a punt d'envair-nos, de creuar la frontera, i dins del territori català trobem partides de bandolers, que encara són partidaris de l'Arxiduc Carlos d'Àustria", ha especificat.

Davant aquesta situació el 1719, el llavors màxim representant de la seguretat a Catalunya --el capità general, marquès de Castel-Rodrigo-- i la Real Audiència, l'òrgan judicial més important del moment, "organitzen i planifiquen un projecte que es coneix com les 'Esquadres de Paisans Armats".

Aquestes 'Esquadres' tenien com a objectiu frenar l'avanç francès i la lluita contra les partides austriacistes que encara quedaven en territori català, ha explicat Hidalgo, i ha indicat que els integrants de l'incipient cos eren "gent del poble" que havien de mantenir la seguretat en absència dels militars i fins el 1723 no van tenir els seus primers uniformes.

OCTUBRE DEL 34 I 1-O

Des de la seva creació, els Mossos "sempre" han estat al costat de la legalitat vigent en els diferents règims polítics i han depès d'institucions com la monarquia, la Diputació de Barcelona o la Generalitat.

No obstant això, preguntat pels fets del 6 d'octubre de 1934, ha recordat que els Mossos es van mantenir al costat del president de la Generalitat, Lluís Companys, quan aquest va proclamar l'Estat Català: "Queden tancats dins del Palau --de la Generalitat-- i hi ha un enfrontament armat amb les forces militars que es presenten a la plaça Sant Jaume, plaça de la República en aquell moment".

Va ser un posicionament "més cap a la figura presidencial que de caràcter polític" i els fets van suposar la detenció dels mossos, tot i que dies després van ser alliberats, ha recordat Hidalgo.

Preguntat per paral·lelismes amb els fets d'octubre de 2017, com l'1-O i la declaració d'independència, ha considerat que "qui vulgui trobar similituds les trobarà, però el context històric del 34 és diferent al d'avui".

Ha argumentat que els fets de l'octubre de 1934 es produeixen en un context amb "antecedents molt violents" caracteritzats pel 'pistolerisme' i els moviments anarquistes.

COS CIVIL

L'historiador dels Mossos --i autor d'una tesi doctoral sobre el cos-- ha ressaltat que les primeres 'Esquadres' es van constituir com a "policia civil", la qual cosa els converteix en el cos policial més antic --almenys en el context d'Europa i Amèrica--, perquè les funcions policials les feien tradicionalment els militars.

"Previ a nosaltres no tenim constància que hi hagi cap cos policial i menys que hagi tingut la continuïtat històrica fins a arribar als nostres dies", ha insistit.

El cos, que es va establir per primera vegada a Vic (Barcelona), estava sufragat "per aquells pobles que el que volien tenir", de manera que cada població havia de pagar el manteniment de les esquadres i fins i tot hi havia la figura d'un cobrador denominat 'clavador' que va cobrar l'impost de 1719 a 1877.

A partir de 1833 es van denominar oficialment 'Esquadres de Catalunya' i van ser dissoltes en època de la Primera República pel seu origen vinculat a la monarquia i perquè es va considerar que llavors era un "cos anquilosat, antic" al costat de la Guàrdia Civil, creada el 1844.

Precisament, la Guàrdia Civil va tenir com a referent policial el cos d''Esquadres': "Tenim constància documentada de la petició del duc d'Ahumada de documentació al cap del cos dels Mossos sobre el reglament vigent en aquell moment", ha comentat Hidalgo, que ha explicat que es va cercar una referència per a l'Institut Armat.

"De fet, dos referents de la Guàrdia Civil han estat històricament el cos dels Mossos d'Esquadra i la Gendarmeria Francesa: són els dos pilars, fan la tasca que després farà la Guàrdia Civil", ha assenyalat.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Les 'Esquadres' van reaparèixer posteriorment de la mà de la Diputació de Barcelona i el 1877 es van desplegar depenent d'aquesta institució fins el 1932, quan en època de la Segona República van passar a dependre de la Generalitat.

Després de la Guerra Civil, el franquisme va suprimir el cos i va empresonar efectius del mateix, però el 1952 la Diputació de Barcelona va reinstaurar els Mossos i la Generalitat va tornar a assumir les seves competències a partir de 1980, després de la transició a la democràcia.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.