Aquesta màfia es basa "a fer creure que no existeix" i busca complicitat en les autoritats locals
MOLLET DEL VALLÈS (BARCELONA), 23 (EUROPA PRESS)
El subinspector cap de la Unitat Central de Tràfic d'Éssers Humans dels Mossos d'Esquadra, Xavier Cortés, ha explicat aquest dimecres que la màfia xinesa, a través d'"un entramat empresarial complex", ha regularitzat de manera fraudulenta centenars de persones que al seu torn han ajudat a arribar les seves famílies i cercles pròxims de la mateixa forma.
En la seva ponència en les II Jornades de crim organitzat de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), Cortès ha avisat que es tracta d'un procés que ells anomenen de "blanqueig de persones", és a dir, aconseguir documentació oficial a través d'un contracte de treball fals i d'una direcció falsa proporcionada per aquesta xarxa empresarial i que facilita accedir al Número d'Identificació per a Estrangers (NIE).
Segons ha indicat, amb aquesta regulació fraudulenta, la persona pot actuar jurídica i mercantilment, obrint negocis que al seu torn facilitin l'arribada d'altres compatriotes, també a través del reagrupament, el que per a ells suposa crear "un monstre amb peus de fang que no té volta enrere".
En aquest sentit, ha indicat que "una generació de xinesos identificada legalment d'aquesta manera ha actuat en realitat d'acord amb una identificació legal aconseguida fraudulentament" i això ha ocorregut des de fa anys i és molt difícil ara per a les administracions desfer aquest camí.
De fet, ha indicat que en una investigació específica sobre aquesta qüestió van poder acreditar més de 1.000 ciutadans xinesos regularitzats per aquest sistema en una sola gestoria.
Segons Cortès, les persones explotades, que moltes vegades ni són conscients d'això perquè segueixen amb les mateixes condicions laborals que al seu país, contrauen primer un deute d'entre 15.000 i 20.000 euros pel viatge a Europa que paguen treballant en un taller de confecció.
Un segon deute el contrauen "blanquejant" la seva situació amb la consecució de papers, amb un cost d'uns 5.000 euros, i l'últim estadi és quan ja accedeixen a crear el seu propi taller o centre de producció, uns 15 anys després, quan els proposen accedir a la pròpia xarxa delinqüencial amb la qual ja tenen confiança, passant a explotar altres compatriotes.
En declaracions a Europa Press, Cortès ha explicat que actualment calculen que hi ha una quantitat importantíssima de persones de la comunitat xinesa a Catalunya que està sotmesa per la màfia xinesa, tot i que aquest és un fenomen molt ocult difícil de destapar perquè és impossible comptabilitzar-los.
Ha puntualitzat que "cada investigació revela un món subterrani concret", i només en l'operació Wei en què van desmantellar una xarxa de tallers xinesos a Mataró (Barcelona) el 2010 van descobrir 450 víctimes, tot i que estima que podrien haver estat molt més ja que hi ha moltes tries en el territori i estan interconnectades.
Ha alertat que aquesta màfia es basa "a fer creure que no existeix" i que per a això de vegades s'aprofita del suport d'autoritats locals.
Ha lamentat que per a les seves investigacions, "molt sovint topes amb la resistència de determinats col·lectius associats a poders econòmics que impedeixen entrar amb tota la facilitat que caldria" dins de la comunitat xinesa.
CORRUPCIÓ
També ha esmentat la possibilitat que hi hagi casos de corrupció en les administracions explicant que s'han trobat tallers il·legals que tenen llicències concedides "quan les mesures necessàries per atorgar-les no es compleixen" i alguns ni tan sols tenen tota la documentació necessària, pel que no descarta que pugui haver-hi casos de corrupció o buit legal.
Des que des del grup contra l'explotació laboral dels Mossos van començar a investigar aquesta màfia, han detectat tres gestories dedicades exclusivament al blanqueig de persones, situades a Barcelona i Santa Coloma de Gramenet.
PROSTITUCIÓ NIGERIANA
El sergent dels Mossos i subcap de la Unitat de Tràfic d'Éssers Humans, Alexandre Escolà, ha explicat el fenomen de la prostitució nigeriana a Catalunya, dominada per la Supreme Eiye Confraternity, que sorgeix de les universitats nigerianes i que està per sobre de les estructures criminals d'explotació sexual, fent de franquiciadors.
Les dones nigerianes són captades en zones humils per gent del seu entorn que els promet un futur millor per a la persona a Europa i per conseqüència de la seva família, realitzen un viatge duríssim on un terç d'elles mor, i contrauen per ell un deute d'uns 50.000 euros que solen pagar exercint la prostitució.
La diferència amb altres xarxes d'explotació, malgrat ser també expeditives i violentes, és que no requereixen d'una violència directa perquè centren el seu control en els ritus de vodú, i que quan les dones liquiden el deute, deixen d'estar vinculades a l'organització.
