Publicat 8/7/2019 17:42:28 +02:00CET

Els insecticides neonicotinoides interfereixen en el control de plagues amb feromones segons un estudi

Exemplar de lepidòpter
UVIC-UCC

BARCELONA, 8 jul. (EUROPA PRESS) -

Els insecticides neonicotinoides --restringits per la Unió Europea per protegir les abelles i altres pol·linitzadors-- interfereixen en els mètodes biològics de control de plagues, fins i tot en dosis residuals, segons una investigació liderada per la Universitat de Lleida (UdL) i amb la participació del doctor en Biologia de la Universitat de Vic (UVic-UCC) Josep Bau.

L'estudi de laboratori, publicat en la revista 'Scientific Reports', alerta que amb nivells extremadament baixos del neonicotinoides 'Thiacloprid' --que únicament matarien 10 individus de cada milió-- ja s'observen efectes perjudicials en les respostes de navegació dels insectes a les feromones, ha informat la UVic en un comunicat.

Els investigadors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL, liderats per César Gemeno, han estudiat l'impacte dels neonicotinoides en tres espècies de lepidòpters plaga: el cuc de les pomes o carpocapsa ('Cydia pomonella'), l'arna oriental de la pesca ('Grapholita molesta') i l'arna del raïm ('Lobesia botrana').

Aquesta investigació posa en relleu que, amb dosis que no són letals, el 'Thiacloprid' redueix la capacitat de l'insecte per localitzar les feromones sexuals, la qual cosa pot minvar l'eficàcia dels sistemes de control amb aquest tipus d'atraients.

Les feromones són una eina molt eficaç en el control amb confusió sexual i el monitoratge amb paranys, especialment de les diverses espècies d'arna que en la seva fase d'eruga afecten els arbres fruiters i altres tipus de cultiu.

Combinats amb altres mètodes de control biorracionals --sense insecticides--, aquestes substàncies químiques ajuden a disminuir substancialment l'ús de productes fitosanitaris que tenen un impacte ambiental i sanitari "especialment acusat en zones agrícoles periurbanes, com per exemple l'horta de Lleida o bé en els fruiters de Girona", han destacat Gemeno i Bau.

A més, les feromones tenen la particularitat de no generar resistència en les poblacions d'insectes plaga i de ser totalment innòcues per a l'entorn.

DOSIS MÉS BAIXES

L'estudi publicat demostra que aplicant dosis d'insecticida molt més baixes de les que es fan servir al camp per controlar les poblacions d'insectes, el 'Thiacloprid' redueix la capacitat dels mascles de respondre normalment i orientar-se a les plomades de feromones sexuals en condicions de laboratori, i els investigadors han fet assaigs dins d'un túnel de vent.

"Un dels reptes tècnics de l'estudi ha estat filmar la trajectòria de vol d'insectes tan petits amb baixa intensitat de llum, perquè són d'activitat crepuscular i nocturna", han remarcat els investigadors.

Josep Bau, que s'ha encarregat de desenvolupar el programa informàtic de seguiment automatitzat i anàlisi de la trajectòria de vol, destaca que "la qualitat i el contrast de les imatges de vídeo era especialment important per la precisió de la detecció de l'insecte en els prop de 300 vídeos analitzats".

Els investigadors creuen que "cal racionalitzar l'ús d'aquests compostos habituals en l'agricultura no només per reduir l'impacte ambiental i humà, sinó també per garantir l'eficàcia de mètodes biològics complementaris".