Els més vulnerables són els menors d'1 any i els majors de 65
BARCELONA, 22 maig (EUROPA PRESS) -
L'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona, centre impulsat per la Fundació 'La Caixa', i l'Institut Nacional de la Salut i la Investigació Mèdica de França (Inserm) han detectat que les causes d'hospitalització en les quals la calor té un impacte "més notable" són els relacionats amb trastorns metabòlics i amb l'obesitat, ha informat ISGlobal aquest dimecres en un comunicat.
L'estudi, publicat a la revista nord-americana 'Environmental Health Perspectives', ha analitzat dades de l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya (INE) sobre més d'11,2 milions d'ingressos hospitalaris realitzats a través d'Urgències a 48 províncies de la península i les Illes Balears entre el 2006 i el 2019.
La investigació ha estimat les relacions entre la temperatures i les causes dels ingressos hospitalaris --pernoctar com a mínim una nit a l'hospital--, així com la humitat relativa mitjana diària i les concentracions a cada província dels contaminants atmosfèrics PM10, NO 2, O3 i PM2,5.
L'investigador de l'ISGlobal Hicham Achebak ha afirmat en una atenció a mitjans, organitzada per SMC Espanya, que l'estudi és el "més exhaustiu" realitzat fins avui i demostra que la calor té un impacte generalitzat sobre les malalties.
LES PATOLOGIES MÉS AFECTADES PER LA CALOR
Els resultats de l'estudi indiquen que el risc d'hospitalització augmentava en un 97,8% en temperatures estivals extremes en comparació de les temperatures de confort en el cas dels trastorns metabòlics i obesitat, seguits de la insuficiència renal (77,7%), la infecció urinària (74,6%) i la sèpsia o afecció greu davant d'una infecció bacteriana (54,3%).
Achebak ha explicat que en condicions d'estrès tèrmic, l'organisme activa la producció de suor per regular la temperatura corporal i que, "en les persones amb obesitat, les respostes a la pèrdua de calor funcionen amb menys eficàcia, ja que el greix corporal actua com a aïllant" fent-les més susceptibles als trastorns per calor.
A més, ha destacat que els grups d'edat més vulnerables a la calor i amb major risc d'ingrés hospitalari són els menors d'1 any i els majors de 85 anys, i ha dit que han observat diferències per sexe: els homes van mostrar un major risc d'hospitalització per lesions i les dones per malalties parasitàries, respiratòries, urinàries, endocrines i metabòliques.
Achebak ha dit que atribueixen aquestes diferències a causes fisiològiques, com el fet que les dones produeixen menys suor, i al fet que "els homes solen desenvolupar més treballs a l'aire lliure i conductes de risc".
"ADAPTACIÓ SOCIOECONÒMICA" A les ALTES TEMPERATURES
També ha explicat que la població espanyola ha experimentat una "adaptació socioeconòmica" a les altes temperatures amb la millora dels sistemes d'aire condicionat o de calefacció i dels serveis sanitaris que contribueixen al fet que les persones siguin menys vulnerables a les temperatures.
Achebak ha afegit que les partícules en suspensió són el contaminant més crític combinat amb la calor assegurant que l'estudi ha detectat com "els dies d'alta contaminació atmosfèrica potenciaven el risc d'hospitalització per trastorns metabòlics, obesitat i diabetis".
L'investigador de l'ISGlobal Joan Ballester ha afirmat que, arran dels resultats de l'estudi, consideren que "els actuals sistemes d'alerta primerenca de calor-salut haurien d'activar-se no només durant les ones de calor, sinó també durant temperatures extremes no persistents".
