Acaben les sessions de compareixences de la proposició
BARCELONA, 21 Abr. (EUROPA PRESS) -
Els impulsors de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de creació d'una renda garantida de ciutadania han demanat aquest dimarts que la proposició de llei s'aprovi aquesta legislatura, i han recordat als diputats que es tracta d'un dret recollit a l'Estatut.
A la comissió de Benestar del Parlament, que ha celebrat aquest dimarts la seva última sessió de compareixences sobre aquesta renda, un integrant de la comissió promotora de la ILP, Diosdado Toledano, ha retret que les compareixences es podien haver acabat l'any passat i estar ja aprovada si s'hagués seguit el ritme de l'últim mes, per la qual cosa ha sol·licitat als diputats continuar així en el debat de ponència i aprovar-la abans de final de legislatura: "És possible".
Toledano ha subratllat que no és una reforma de la Renda Mínima d'Inserció (RMI), ha remarcat que la majoria de compareixences han estat "un clamor" per a la seva aprovació i ha advertit que si no es respecta la seva concepció en el tràmit parlamentari poden retirar-la, per la qual cosa ha demanat complicitat.
Ha fixat com a 'línies vermelles' el seu caràcter individual i familiar --no només familiar com la RMI--, que no tingui un caràcter condicionat tot i que sí obligacions i la suficiència de la renda que ve indicada per l'Indicador de Renda de Suficiència (IRSC).
Un altre integrant de la comissió promotora de la ILP Sixte Garganté ha assegurat que ara en ponència es poden discutir marges, però el que no ho és que "el Parlament porti nou anys sense desplegar per llei un dret estatutari".
Garganté ha assegurat que aquesta renda és un "pas endavant", i ha lamentat que el Govern no hagi portat a terme encara el seu compromís de tenir llest un mapa de prestacions.
Cristina Sanclemente, representant de les entitats d'iniciativa social col·laboradores del programa interdepartamental de la RMI al comitè de seguiment, ha remarcat que la RMI "no dóna resposta a la situació de pobresa; és una mala paga".
Ha vist necessària una renda garantida de ciutadania, però no com a única mesura, i ha advocat per una ordenació de prestacions i simplificació de la gestió.
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha incidit en el caràcter de dret subjectiu de la iniciativa com a eina eficaç per a la inclusió social, pel que ha considerat que és bàsic el compromís dels poders públics responsables de prioritzar aquesta despesa i dotar-la del pressupost eficient.
Ribó ha aplaudit que a l'univers de beneficiaris no es discrimini en funció de la causa de necessitat, ha demanat clarificar els requisits d'accés i les competències de les diverses administracions implicades i estudiar la possibilitat de vincular el dret a la prestació a un compromís per part de la persona de portar a terme accions d'inclusió social adequades a cada situació concreta.
LLEI PER A UN ESTAT
Per la seva banda, el director general d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat, Xavier López, ha assegurat que una llei pensada "per a un Estat" que té totes les competències, i ha subratllat l'increment de pressupost de la RMI per a aquest any.
López ha sostingut que aquesta renda garantida de ciutadania ha de tenir unes contrapartides per "no desincentivar" a qui ho rebi si, com planteja la proposició, no hi ha gaire diferència entre salari mínim i el subsidi.
Per la seva banda, el representant de Foment del Treball Nacional Rafael Ruano no veu viable aquesta renda tal com està actualment plantejada, ha lamentat la seva falta de pressupost i ha considerat que una equiparació d'una renda amb el salari mínim "és una bona forma per a desincentivar la recerca de treball".
La diputada Núria Parlon, en qualitat de representant de la FMC al comitè de seguiment de la RMI, ha replicat a López que "no és qüestió de tenir un Estat, si no de tenir bons governs", tot i que ha admès que, tal com està la proposició actualment, el Govern no la podrà assumir econòmicament.
