BURGOS 19 (EUROPA PRESS)
Un article de la col·laboradora de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes), Patricia Martín, publicat a Quaternary International assenyala que, fa entre 7.200 i 3.100 anys, els humans d'Atapuerca incloïen en la seva dieta gos domèstic, gat salvatge, guineu i teixó.
Segons han informat fonts de l'Iphes en un comunicat recollit per Europa Press, això s'ha pogut documentar a partir de la presència en aquestes restes de marques de tall, evidències de processament culinari i de mossegades humanes.
Segons les troballes, els humans que van viure a la Cova El Mirador, a Atapuerca (Burgos), incloïen en la seva dieta gos domèstic, gat salvatge, guineu i teixó, malgrat que assenyalen que "el consum d'aquestes espècies era molt poc freqüent a l'Europa continental en aquells temps".
La troballa es recull en un article publicat a Quaternary International, amb Patricia Martín, col·laboradora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), com a signant principal.
El Mirador s'utilitzava com a cova pleta, per guardar els ramats compostos, fonamentalment, per ovicaprins i bestiar boví. La base de la dieta també la integren aquests animals, tot i això, altres espècies com els petits carnívors esmentats, també es consumien.
Això s'ha pogut documentar a partir de la presència en aquestes restes de marques de tall, evidències de fractura antròpica, de processament culinari i de mossegades humanes.
FRACTURATS I BULLITS
En algunes illes del Mediterrani, com Xipre, es documenta el consum d'algunes d'aquestes espècies ja en el Neolític, en canvi, es tracta d'una pràctica molt poc freqüent a l'Europa continental. "En El Mirador, es treien les articulacions i la carn dels gossos, descarnats, se'ls hi fracturaven els ossos i, finalment, es bullien", ha comentat Patricia Martín.
En aquest jaciment això s'ha observat tant en els nivells Neolítics com en els de l'Edat del Bronze. Es produeix de manera puntual, en diferents episodis, però té continuïtat temporal".
S'ha plantejat la possibilitat que aquesta pràctica estigués relacionada amb moments esporàdics de fam o escassetat o amb una consideració especial de la carn de gos. "És una de les possibilitats que tenim en compte. Tampoc es pot descartar que en alguns casos l'objectiu fos obtenir i aprofitar la pell d'aquests animals", ha assenyalat Martín.
La investigadora ha recordat que, segons dades etnogràfiques, en algunes cultures asiàtiques o entre els berbers, es considera la carn de gos com una rica font de proteïnes i/o com una delicatessen.
El consum de les altres espècies referides, a El Mirador, era "més limitat" que el dels gossos, i es documenta, fonamentalment, en els nivells Neolítics. Els gats salvatges i els teixons es bullien i es consumia la seva carn.
Donada la dificultat de caçar carnívors salvatges i el caràcter excepcional del seu consum en l'esmentat jaciment, l'article planteja la probabilitat que aquests animals haguessin estat capturats de manera accidental i, després, ingerits. "Tot i això, tampoc es pot descartar l'opció que s'utilitzessin com a font extra d'aliment en períodes d'escassetat", ha assenyalat Patricia Martín.
