Cada any ingressen 13.000 persones per ictus als hospitals de Catalunya
BARCELONA, 1 juny (EUROPA PRESS) -
La incidència d'ictus augmentarà un 34% a Europa fins al 2035, i provocarà un 45% més de morts i un 25% més de supervivents amb seqüeles, segons han previst experts d'aquest àmbit en l'informe 'Catalunya i Europa davant l'ictus'.
El document s'ha presentat aquest divendres en una jornada organitzada per la Fundació Ictus a la Pedrera de Barcelona, en la qual han participat els màxims responsables de les societats europees dedicades a la lluita contra l'ictus, l'European Stroke Organisation (ESO) i l'Stroke Alliance for Europe (Safe), ha explicat en un comunicat la Conselleria de Salut de la Generalitat.
Aquestes societats europees han proposat reduir en un 10% el nombre absolut d'ictus al continent a través de la prevenció, i aconseguir que el 90% dels pacients es tractin en una unitat hospitalària específica per aquests casos, a més de veure prioritari desenvolupar plans estatals que introdueixin l'ictus a tota la cadena d'atenció sanitària.
L'informe fa balanç de la "implementació pionera del 'codi ictus'", que cobreix tot Catalunya des del 2006 i s'activa una mitjana de 5.500 vegades l'any, i la Conselleria estima que ha evitat la mort de 2.000 persones des de la seva implantació, a més de millorar el temps de resposta.
Sis de cada set casos d'aquest codi s'activen des del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM), i en el 30% es duu a terme un tractament de reperfusió, que desfà el coàgul que provoca l'atac i en minimitza els danys.
Aquest tipus de tractament trombolític, més efectiu si s'aplica a temps s'ha incrementat en la darrera dècada a Catalunya, en què ha passat de 5,1 casos per cada 100.000 habitants el 2008, als 26,6 l'any passat.
Cada any ingressen 13.000 persones per ictus als hospitals de Catalunya, on és la segona causa de mort i la primera causa clínica de discapacitat, amb una incidència de 180 casos per cada 100.000 habitants i una mortalitat de 19,5 cada 100.000.
Un dels reptes que afronta Catalunya i la resta d'Europa és l'atenció als supervivents a llarg termini, que es tracta del procés assistencial menys avaluat i del qual es disposen menys dades, malgrat la càrrega assistencial i econòmica que representa.
