Publicat 07/04/2014 12:06

Els boscos sobre sòls fèrtils segresten cinc vegades més carboni que els infèrtils

Musgo, monte, bosque
EUROPA PRESS

BARCELONA, 7 abr. (EUROPA PRESS) -

Els boscos assentats sobre sòls fèrtils, i que per tant tenen una major disponibilitat de nutrients, són capaços de retenir fins al 30% del carboni que reben al fer la fotosíntesi, cinc vegades més que el 6% màxim que segresten els boscos d'ecosistemes menys fèrtils.

Així ho ha revela una investigació internacional liderada pel Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), que publica la revista 'Nature Climate Change', després d'analitzar les dades de 92 boscos de diferents zones climàtiques del planeta.

D'aquesta manera, els boscos tropicals, on els sòls tenen pocs nutrients disponibles, tornen a l'atmosfera gairebé tot el carboni que absorbeixen quan realitzen la fotosíntesi.

Aquests arbres aprofiten el poc carboni que reben per produir arrels que els ajudin a aconseguir més nutrients, unes arrels que són fines i es degraden ràpidament, pel que no poden actuar com a reservoris importants de carboni.

En canvi, els boscos amb un major nombre de nutrients aprofiten el carboni que reben per produir una proporció de fusta superior, un material molt estable, difícil de degradar, i que per tant reté més carboni durant un període de temps més llarg.

Alhora, i a diferència dels boscos infèrtils, que han de destinar bona part del seu carboni a traspuats i simbiosi amb bacteris i fongs, els ecosistemes rics en nutrients solen tenir una matèria orgànica subterrània també més estable, que no es degrada tan fàcilment i que, d'aquesta manera, reté més carboni.

UN NOU MODEL

El Creaf ha explicat que, fins avui, les prediccions sobre la capacitat dels boscos per retenir carboni només tenien en compte la quantitat de nitrogen del terra, però no altres limitants com el fòsfor o el pH del terra, dos indicadors que tenen a veure amb la capacitat de nutrients, per la qual cosa la investigació constitueix un "canvi de paradigma".

El treball s'ha elaborat en el marc del projecte Imbalance -P, finançat amb el programa europeu Synergy Grant, està liderat pel Creaf i ha comptat amb la col·laboració de centres de França, Bèlgica, Àustria, Itàlia, Alemanya, EUA i la Xina.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés