David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
El 2025 el total era de 249.063 persones
BARCELONA, 2 set. (EUROPA PRESS) -
El nombre de beneficiaris del sistema d'atenció a la dependència ha passat de 142.474 persones el 2015 a 249.063 el 2025, la qual cosa suposa un increment del 74,8%, segons recull la Memòria socioeconòmica i laboral de 2025 del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc).
Els recursos destinats a la promoció de l'autonomia personal han augmentat, en el mateix període, en 204,3 milions d'euros, fins a situar-se als 2.465,9 milions; només entre 2021 i 2025, aquesta partida ha crescut en 678,2 milions, un 37,9% més, informa el Ctesc en un comunicat d'aquest dimecres.
El Consell assenyala que el creixement del sistema coincideix amb un augment de les persones en espera per accedir a l'atenció: 2025 va acabar amb 50.378 persones en llista d'espera del sistema d'atenció a la dependència, un 13,8% més que l'any anterior.
A Catalunya es triga 209 dies a resoldre el grau des que es presenta la sol·licitud --26 dies més que l'any anterior--, mentre el temps transcorregut entre l'obtenció del grau i la resolució del programa individual d'atenció (PIA) ha baixat en 23 dies, fins als 73 dies.
REALITAT DEMOGRÀFICA
El Ctesc apunta que l'evolució de l'atenció a la dependència coincideix amb una "transformació demogràfica" que inclou l'augment de l'esperança de vida, l'envelliment progressiva i la baixa natalitat.
La Memòria recull que l'índex d'envelliment de Catalunya se situa en el 148,4% --la població de 65 anys i més supera en un 48,6% la menor de 15 anys--; l'esperança de vida és de 84,24 anys, i la taxa de dependència global és del 49,3%.
La comunitat acumula 7 anys consecutius de creixement natural negatiu, mentre el creixement de la població es deu principalment al saldo migratori.
RESPOSTA "TRANSVERSAL I ANTICIPATIVA"
El Ctesc assegura que l'envelliment comportarà "una demanda més elevada" de serveis de cures, atenció sanitària i suport domiciliari, així com habitatges accessibles i serveis comunitaris que facilitin l'autonomia personal i permetin a les persones romandre en el seu entorn habitual.
Així mateix, la creixent demanda de cures planteja "reptes" en la conciliació de la vida personal i laboral, la igualtat d'oportunitats i la cohesió social, i té implicacions sobre el mercat de treball i l'organització de serveis públics.
El Consell defensa abordar els reptes demogràfics de forma "transversal i anticipativa", integrant les dimensions econòmica, laboral, social i territorial.
La Memòria planteja "incorporar la perspectiva demogràfica" en les polítiques econòmiques i laborals per anticipar l'impacte dels canvis en l'estructura de la població sobre el mercat de treball, la disponibilitat de talent, la demanda de serveis i les necessitats de protecció social.
