Els arbres podrien no absorbir més CO2 a partir del 2100, segons un equip de científics

Publicat 12/8/2019 17:54:37CET
Passeig amb arbres i vegetació al Parc del Retir de Madrid.
Eduardo Parra - Europa Press - Archivo

MADRID, 12 ago. (EUROPA PRESS) -

Un equip internacional dirigit per científics de la Universitat de Stanford (Estats Units) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha trobat raons per esperar que els arbres continuïn absorbint diòxid de carboni (CO2) a taxes generoses almenys fins a finals de segle, però adverteixen que els arbres només poden absorbir una fracció de diòxid de carboni a l'atmosfera i la seva capacitat per fer-ho més enllà del 2100 no està clara, segons publiquen en la revista 'Nature Climate Change'.

"Mantenir els combustibles fòssils a terra és la millor manera de limitar l'escalfament addicional --assenyala l'autor principal de l'estudi, César Terrer, un acadèmic postdoctoral en ciències del sistema de la Terra a l'Escola de Ciències de la Terra, Energia i Medi Ambient de Stanford--. Però aturar la desforestació i preservar els boscos perquè puguin créixer més és la nostra següent millor solució".

El diòxid de carboni, el gas d'efecte hivernacle dominant que escalfa la terra, és aliment per a arbres i plantes. Combinat amb nutrients com nitrogen i fòsfor, ajuda els arbres a créixer i prosperar. Però a mesura que augmenten les concentracions de diòxid de carboni, els arbres necessitaran nitrogen i fòsfor addicionals per equilibrar la dieta.

La qüestió de quant diòxid de carboni addicional poden absorbir els arbres, ateses les limitacions d'aquests altres nutrients, és una incertesa crítica en la predicció de l'escalfament global.

"Plantar o restaurar arbres és com posar diners al banc --exemplifica el coautor Rob Jackson, professor titular de Michelle i Kevin Douglas en Ciències del Sistema Terrestre a Stanford--. El creixement addicional del diòxid de carboni és l'interès que guanyem en el nostre equilibri. Necessitem saber com d'alta serà la taxa d'interès de la nostra inversió en carboni".

Diversos experiments individuals, com la fumigació de boscos amb nivells elevats de diòxid de carboni i el cultiu de plantes en càmeres plenes de gas, han proporcionat dades importants, però no hi ha una resposta definitiva a nivell mundial.

Per predir amb més precisió la capacitat dels arbres i les plantes de segrestar diòxid de carboni en el futur, els investigadors van sintetitzar dades de tots els experiments de diòxid de carboni elevats fets fins ara, en pasturatges, matolls, terres de cultiu i sistemes forestals, inclosos els que els investigadors van dirigir.

Fent servir mètodes estadístics i aprenentatge automàtic, van quantificar quants nutrients de terra i factors climàtics limiten la capacitat de les plantes i els arbres per absorbir diòxid de carboni addicional.

Els seus resultats mostren que els nivells de diòxid de carboni esperats per a finals de segle haurien d'augmentar la biomassa de les plantes en un 12 per cent, en permetre que les plantes i els arbres emmagatzemin més diòxid de carboni, una quantitat equivalent a sis anys d'emissions actuals de combustibles fòssils.

L'estudi destaca les associacions importants que els arbres forgen amb els microbis i els fongs de terra per ajudar-los a absorbir el nitrogen i el fòsfor addicionals que necessiten per equilibrar la ingesta addicional de diòxid de carboni. També destaca el paper crític dels boscos tropicals, com els de l'Amazònia, el Congo i Indonèsia, com a regions amb el potencial més gran per emmagatzemar carboni addicional.

"Ja hem estat testimonis de la tala indiscriminada als boscos tropicals verges, que són les reserves de biomassa més grans al planeta --assenyala Terrer, qui també té una afiliació secundària amb l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB--. Podem perdre una eina importantíssima per limitar l'escalfament global".