Publicat 12/08/2019 17:54

Els arbres podrien no absorbir més CO2 a partir del 2100, segons un equip de científics

Passeig amb arbres i vegetació al Parc del Retir de Madrid.
Eduardo Parra - Europa Press - Archivo

MADRID, 12 ago. (EUROPA PRESS) -

Un equip internacional dirigit per científics de la Universitat de Stanford (Estats Units) i la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) ha trobat raons per esperar que els arbres continun absorbint dixid de carboni (CO2) a taxes generoses almenys fins a finals de segle, per adverteixen que els arbres només poden absorbir una fracció de dixid de carboni a l'atmosfera i la seva capacitat per fer-ho més enll del 2100 no est clara, segons publiquen en la revista 'Nature Climate Change'.

"Mantenir els combustibles fssils a terra és la millor manera de limitar l'escalfament addicional --assenyala l'autor principal de l'estudi, César Terrer, un acadmic postdoctoral en cincies del sistema de la Terra a l'Escola de Cincies de la Terra, Energia i Medi Ambient de Stanford--. Per aturar la desforestació i preservar els boscos perqu puguin créixer més és la nostra següent millor solució".

El dixid de carboni, el gas d'efecte hivernacle dominant que escalfa la terra, és aliment per a arbres i plantes. Combinat amb nutrients com nitrogen i fsfor, ajuda els arbres a créixer i prosperar. Per a mesura que augmenten les concentracions de dixid de carboni, els arbres necessitaran nitrogen i fsfor addicionals per equilibrar la dieta.

La qüestió de quant dixid de carboni addicional poden absorbir els arbres, ateses les limitacions d'aquests altres nutrients, és una incertesa crítica en la predicció de l'escalfament global.

"Plantar o restaurar arbres és com posar diners al banc --exemplifica el coautor Rob Jackson, professor titular de Michelle i Kevin Douglas en Cincies del Sistema Terrestre a Stanford--. El creixement addicional del dixid de carboni és l'inters que guanyem en el nostre equilibri. Necessitem saber com d'alta ser la taxa d'inters de la nostra inversió en carboni".

Diversos experiments individuals, com la fumigació de boscos amb nivells elevats de dixid de carboni i el cultiu de plantes en cmeres plenes de gas, han proporcionat dades importants, per no hi ha una resposta definitiva a nivell mundial.

Per predir amb més precisió la capacitat dels arbres i les plantes de segrestar dixid de carboni en el futur, els investigadors van sintetitzar dades de tots els experiments de dixid de carboni elevats fets fins ara, en pasturatges, matolls, terres de cultiu i sistemes forestals, inclosos els que els investigadors van dirigir.

Fent servir mtodes estadístics i aprenentatge automtic, van quantificar quants nutrients de terra i factors climtics limiten la capacitat de les plantes i els arbres per absorbir dixid de carboni addicional.

Els seus resultats mostren que els nivells de dixid de carboni esperats per a finals de segle haurien d'augmentar la biomassa de les plantes en un 12 per cent, en permetre que les plantes i els arbres emmagatzemin més dixid de carboni, una quantitat equivalent a sis anys d'emissions actuals de combustibles fssils.

L'estudi destaca les associacions importants que els arbres forgen amb els microbis i els fongs de terra per ajudar-los a absorbir el nitrogen i el fsfor addicionals que necessiten per equilibrar la ingesta addicional de dixid de carboni. També destaca el paper crític dels boscos tropicals, com els de l'Amaznia, el Congo i Indonsia, com a regions amb el potencial més gran per emmagatzemar carboni addicional.

"Ja hem estat testimonis de la tala indiscriminada als boscos tropicals verges, que són les reserves de biomassa més grans al planeta --assenyala Terrer, qui també té una afiliació secundria amb l'Institut de Cincia i Tecnologia Ambiental de la UAB--. Podem perdre una eina importantíssima per limitar l'escalfament global".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés